Geographies of divorce in Spain : the effect of autonomous regions laws in recent trends of joint physical custody (2007-2013)

In 2005 a Divorce Reform took place in Spain that explicitly included the possibility for legal joint physical custody so that children could alternatively live with each parent, even though this could already be arranged informally if there was an agreement between the parties (but this was sparsely practised). Since 2010 four Autonomous Regions produced their own laws concerning the care of children after marital breakup, namely Aragon (Law 2/2010), Catalonia (Law 25/2010), Navarra (Law 3/2011) and Valencia (Law 5/2011). While already prior to the implementation of these laws these Autonomous Regions generally observed higher proportions of joint custody than in the rest of Spain, in all but Navarra differences have only increased since then, particularly in Aragon and Catalonia where in 2013 30% of awarded custodies were joint custodies. In this paper we provide the regional trends and a description of the patterns and characteristics of joint physical custody arrangements of minor children based on microdata from the General Council of the Judiciary on "Decrees of separations, divorces and annulments" for these four regions and the rest of Spain. We discuss the nuances of the effect of each regional law in increasing joint physical custody, the need to advocate shared parental responsibility rather than joint physical custody per se and the potential for it to reduce gender inequality. Beyond legislation, the practise of day-to-day parenting that differs between regions before divorce (mainly due to differences in female labour force participation) explains part of the observed regional differences in coparenting after divorce.El 2005 es va produir una reforma del divorci a Espanya que incloïa explícitament la possibilitat de tenir una custòdia física conjunta legal de manera que els fills poguessin viure de manera alternativa amb cada progenitor, tot i que aquesta ja es podia organitzar de manera informal si hi hagués un acord entre les parts. practicat). Des del 2010, quatre comunitats autònomes van elaborar les seves pròpies lleis relatives a la cura dels fills després de la ruptura matrimonial, a saber, Aragó (Llei 2/2010), Catalunya (Llei 25/2010), Navarra (Llei 3/2011) i València (Llei 5/2011) . Si bé ja abans de l'aplicació d'aquestes lleis, aquestes comunitats autònomes van observar generalment proporcions més elevades de custòdia conjunta que a la resta d'Espanya, tot i que les diferències a Navarra només han augmentat des d'aleshores, particularment a Aragó i Catalunya, on el 2013 el 30% de les custòdies adjudicades. eren custòdies conjuntes. En aquest treball proporcionem les tendències regionals i una descripció dels patrons i característiques dels arranjaments de custòdia física conjunta de menors d'edat basats en microdades del Consell General del Poder Judicial sobre "Decrets de separacions, divorcis i anul·lacions" d'aquestes quatre regions i les resta d'Espanya. Es tracten els matisos de l'efecte de cada llei regional en l'augment de la custòdia física conjunta, la necessitat de defensar la responsabilitat parental compartida en lloc de la custòdia física conjunta per si mateixa i el potencial perquè aquesta pugui reduir la desigualtat de gènere. Més enllà de la legislació, la pràctica de la criança quotidiana que difereix entre les regions abans del divorci (principalment a causa de les diferències en la participació de la força de treball femenina) explica part de les diferències regionals observades en el coprendre després del divorci.En 2005, se llevó a cabo una Reforma de Divorcio en España que incluía explícitamente la posibilidad de custodia física legal conjunta para que los niños pudieran vivir alternativamente con cada padre, aunque esto ya se podría organizar de manera informal si hubiera un acuerdo entre las partes (pero esto era escasamente experto). Desde 2010, cuatro comunidades autónomas elaboraron sus propias leyes sobre el cuidado de los niños después de la ruptura matrimonial, a saber, Aragón (Ley 2/2010), Cataluña (Ley 25/2010), Navarra (Ley 3/2011) y Valencia (Ley 5/2011) . Si bien antes de la implementación de estas leyes, estas Comunidades Autónomas generalmente observaron mayores proporciones de custodia compartida que en el resto de España, en todas las diferencias, excepto en Navarra, solo han aumentado desde entonces, particularmente en Aragón y Cataluña, donde en 2013 el 30% de las custodias otorgadas fueron custodias conjuntas. En este documento proporcionamos las tendencias regionales y una descripción de los patrones y características de los arreglos de custodia física conjunta de menores de edad basados en microdatos del Consejo General del Poder Judicial sobre "Decretos de separaciones, divorcios y anulaciones" para estas cuatro regiones y el resto de españa. Discutimos los matices del efecto de cada ley regional en el aumento de la custodia física conjunta, la necesidad de abogar por la responsabilidad parental compartida en lugar de la custodia física conjunta per se y el potencial para reducir la desigualdad de género. Más allá de la legislación, la práctica de la crianza cotidiana que difiere entre las regiones antes del divorcio (principalmente debido a las diferencias en la participación femenina en la fuerza laboral) explica parte de las diferencias regionales observadas en el coparenting después del divorcio