Un siglo de ajustes por edad en los mercados matrimoniales : España 1922- 2004

Article presentat al VIII Congreso de la Asociación de demografía histórica, Maó, 31 de maig al 2 de juny de 2007.En el marco de la evolución de las pautas de nupcialidad en España a lo largo del siglo XX, este artículo tiene como objetivo principal examinar la composición por edad de los matrimonios desde 1922 a 2004 a partir de los datos del Movimiento Natural de la Población. El artículo se centra en la tendencia reciente de reducción de las diferencias de edad entre los cónyuges, que, a diferencia de otros episodios históricos de alteración de esta diferencia, no se deriva de una circunstancia de desequilibrio del mercado matrimonial. Con el fin de descomponer los elementos que intervienen en esta evolución reciente, en primer lugar, el análisis desagrega la evolución de homogamia por edad según el orden de las nupcias y el sexo y la edad de los cónyuges. En segundo lugar, se plantea un análisis territorial de las pautas de homogamia por edad. Los resultados muestran como durante el periodo estudiado el peso de los matrimonios homógamos ha ido en aumento y, por el contrario, se ha suavizado la propensión a formar matrimonios en los que el hombre es mayor que la mujer. También ponen de relieve que la reducción de las diferencias medias de edad en las últimas tres décadas se produce a pesar del incremento de segundas nupcias y del retraso de los calendarios nupciales masculino y femenino. Finalmente, el análisis provincial indica que la reducción de las diferencias es generalizada y no guarda relación con la evolución del calendario nupcial de las provincias.Dins el marc de l'evolució de les pautes de nupcialitat a Espanya durant el segle XX, aquest article té com a objectiu principal, examinar la composició per edat dels matrimonis des de 1922 a 2004, mitjançant les dades del Moviment Natural de la Població. L'article es centra en la tendència recent de reducció de les diferències d'edat entre els cònjuges, que a diferència d'altres episodis històrics d'alteració d'aquesta diferència, no es conseqüència d'una circumstància de desequilibri del mercat matrimonial. Amb l'objectiu de desgranar els elements que intervenen en aquesta evolució recent, en primer lloc, l'anàlisi desagrega l'evolució de l'homogàmia per edat segons l'ordre de les núpcies i el sexe i l'edat dels cònjuges. En segon lloc, es planteja un anàlisi territorial de les pautes d'homogàmia per edat. Els resultats mostren com durant el període estudiat el pes dels matrimonis homògams ha anat en augment i, pel contrari, s'ha suavitzat la propensió a formar matrimonis en els que l'home és més gran que la dona. També posen de relleu que la reducció de les diferències mitjanes d'edat en les últimes tres dècades es produeixen malgrat el increment de segones núpcies i del retard dels calendaris nupcials masculí i femení. Finalment, l'anàlisi provincial indica que la reducció de les diferències generalitzades no manté relació amb l'evolució del calendari nupcial de les províncies.The central aim of this paper is to examine the age structure of marriages in the 1922 to 2004 period, having as a framework the evolution of nuptiality patterns in Spain along the twentieth century. The data are drawn from the Spanish Vital Statistics (MNP, spanish acronym for Movimiento Natural de la Población) and the focus is on a recent trend: the reduction of age differentials between spouses, which are not due to a marriage market unbalance. In order to separate the elements involved in this tendency: first, the evolution of homogamy patterns is disaggregated by the nuptial order, and the sex and age of partners. Secondly, a territorial study of homogamy patterns by age is proposed. Results show that, during the period, the importance of homogamous marriages has been growing and, on the contrary, the likelihood of get into a marriage in which the man is older than the woman is now less strong. They also illustrate how, in the past three decades, the average age-difference has been decreasing despite of the higher intensity of remarriage and the delay of both women and men nuptial schedules. Finally, the province analysis indicates the generalized character of the difference reduction and its lack of relation with the evolution of the provinces' nuptial schedule