La creació d'una genealogia femenina mitjançant la traducció : Maria-Mercè Marçal i Montserrat Abelló

Aquest article se centra en l'obra de dues poetes i traductores catalanes, Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal, que s'han servit de la traducció com a estratègia per establir una filiació literària amb escriptores d'altres llengües i tradicions: Sylvia Plath i Adrienne Rich en el cas d'Abelló, i Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva en el de Marçal. L'article s'interessa per les crítiques envers el cànon realitzades des del moviment feminista, que ha evidenciat la manca d'autores reconegudes, i examina el paper que la pràctica de la traducció ha tingut en la creació del cànon, atès que la selecció d'obres que el formen transcendeix fronteres i llengües.This article focuses on the work of two Catalan poets and translators, Montserrat Abelló and Maria-Mercè Marçal, who used translation as a strategy to establish a literary affiliation with writers of other languages and traditions: Sylvia Plath and Adrienne Rich in the case of Abelló, and Anna Akhmatova and Marina Tsvetaeva in Marçal's. The article considers challenges to the literary canon from a feminist perspective, which has highlighted the dearth of female authors among the writers who are considered canonical. The study also examines the role translation has played in the creation of the canon, given that the selection of works that form the corpus transcends borders and languages