El cor blau de la Terra: conèixer-lo per protegir-lo

2 pages, 1 figure[EN] There is a directly proportional relationship between the degree of ignorance and the degree to which society acts when faced with a problem. When faced with environmental problems, instead of taking action, people sit on the sofa waiting for others to find a solution, because they believe the problems are too big for them to handle. This is especially true when the disaster is far away, but in the case of the ocean, the threats are unfortunately global. Marine ecosystems produce a large amount of oxygen and are nature’s largest reservoir of carbon dioxide. They offer refuge to a large number of species, including humans. The ocean provides us with food resources and a place to live (nearly 40% of the world’s population lives in coastal areas) and acts as our greatest ally in the fight against climate change by regulating the climate that allows life on Earth as we know it. However, the human species’ lack of knowledge has led it to put its own interests above those of the ecosystems, as evidenced by the fact that we know more about the Moon and Mars than we do about the system that keeps us alive: the global ocean. […][ES] Existe una relación directamente proporcional entre el grado de desconocimiento y el de actuación de la sociedad a la hora de enfrentarse a un problema. En el caso de los problemas ambientales, a menudo su magnitud hace que, en vez de actuar, los ciudadanos adopten una actitud pasiva y se queden sentados en el sofá esperando a que otros encuentren una solución a lo que está pasando y, creen, les queda demasiado grande. Esto ocurre, sobre todo, cuando el desastre queda lejos, si bien en el caso del océano, las amenazas son desgraciadamente globales. Los ecosistemas marinos producen una gran cantidad de oxígeno, son el reservorio más grande de dióxido de carbono de la naturaleza y ofrecen refugio a una gran cantidad de especies, incluida la humana. El océano nos proporciona recursos alimenticios, un lugar para vivir –cerca del 40% de la población mundial habita en zonas costeras– y actúa como nuestro mayor aliado en la lucha contra el cambio climático al regular el clima que permite la vida en la Tierra tal y como la conocemos. Sin embargo, el desconocimiento de la especie humana la ha llevado a poner sus intereses por encima de los de estos ecosistemas, y así lo demuestra el hecho de que sepamos más de la Luna y de Marte que de lo que los especialistas dicen que es el sistema que nos mantiene vivos: el océano global. […][CAT] Existeix una relació directament proporcional entre el grau de desconeixement i el d’actuació de la societat a l’hora d’enfrontar-se a un problema. En el cas dels problemes ambientals, sovint la seva magnitud fa que, en comptes d’actuar, els ciutadans adoptin una actitud passiva i es quedin asseguts al sofà esperant que altres trobin una solució a allò que està passant i, creuen, els queda massa gran. Això passa, sobretot, quan el desastre queda lluny, si bé en el cas de l’oceà, les amenaces són malauradament globals. Els ecosistemes marins produeixen una gran quantitat d’oxigen, són el reservori més gran de diòxid de carboni de la naturalesa i ofereixen refugi a una gran quantitat d’espècies, inclosa la humana. L’oceà ens proporciona recursos alimentaris, un lloc per viure –prop del 40% de la població mundial habita en zones costaneres– i actua com el nostre major aliat en la lluita contra el canvi climàtic ja que regula el clima que permet la vida a la Terra tal com la coneixem. Tanmateix, el desconeixement de l’espècie humana l’ha portada a posar els seus interessos per sobre dels d’aquests ecosistemes, i així ho demostra el fet que en sapiguem més de la Lluna i de Mart que del que els especialistes diuen que és el sistema que ens manté vius: l’oceà global. […]Peer reviewe