La Cartografía de las plazas fuertes españolas: el caso del plano de Pamplona de 1882

La legislació espanyola de la segona meitat del segle xix atorgava al Cos d'Enginyers militars l'exclusivitat de l'aixecament de plànols de les fortificacions i de les zones militarsinteriors i exteriors existents a les ciutats, per raons de seguretat. En 1880 l'Ajuntament de Pamplona va encarregar la formació i publicació d'un plànol de la ciutat a un topògraf civil, amb l'objecte de disposar d'un instrument que li permetés afrontar les reformes urbanes que exigia el creixement demogràfic de la població. El plànol va incloure la representació interna de la Ciutadella i de les muralles i aquest fet va desencadenar una agra polèmica entre les autoritats militars i les municipals. El treball publicat finalment posa de manifest la preponderància de les primeres sobre les segones en uns moments en què s'estava demostrant la pèrdua del valor estratègic d'aquest tipus de fortificacions a causa dels progressos a l'artilleria.Spanish legislation, in the second half of the nineteenth century, granted for security reasons the design of maps of fortifications and military areas inside and outside of cities exclusively to the Army Corps of Engineers. In 1880 the City Council of Pamplona charged the design and publication of a map of the city to a civil surveyor, in order to have a tool that enable urban reforms required for the population growth. The map contained the internal distribution of the Citadel and that of the ramparts, and this fact triggered a bitter discussion between military and municipal authorities. The finally published map reveals the preponderance of the former over the latter, especially in a moment where the importance of these fortifications was declining due to the progress of the artillery.La legislación española de la segunda mitad del siglo xix otorgaba al Cuerpo de Ingenieros militares la exclusividad del levantamiento de planos de las fortificaciones y de las zonas militares interiores y exteriores existentes en las ciudades por razones de seguridad. En 1880 el Ayuntamiento de Pamplona encomendó la formación y publicación de un plano de la ciudad a un topógrafo civil, con objeto de disponer de un instrumento que le permitiera afrontar las reformas urbanas que exigía el crecimiento demográfico de la población. El plano incluyó la representación interna de la Ciudadela y de las murallas y este hecho desató una agria polémica entre las autoridades militares y las municipales. El trabajo publicado finalmente pone de manifiesto la preponderancia de las primeras sobre las segundas en unos momentos en que se estaba demostrando la pérdida del valor estratégico de este tipo de fortificaciones debido a los progresos en la artillería