La Persistència del traçat de Guerau (1644) a la planimetria de la Ciutat de Mallorca

Amb el precedent d'un projecte de fortificació de 1596, el primer plànol imprès de Ciutat de Mallorca –ara Palma– correspon al clergue Antoni Guerau (1644) i fa parell amb un de pictòric atribuït a Marc Cotto (1650 ca). El traçat d'aquests influirà notòriament en la mapística posterior que ha recollit J. Tous (2009). Aquí són analitzats una dotzena de plànols, la majoria militars, dels arxius francesos i espanyols a fi d'aclarir-ne l'entroncament. El disseny de Guerau perdura almenys fins a mitjan segle xviii quan els enginyers de l'Acadèmia de Barcelona intervenen. El plànol de L. Scheidnagel (1871) obre la modernitat tècnica. Hom malda per confirmar cartomètricament l'evolució del traçat i les filiacions.After a project of a plan in a project of fortification in 1596, the first printed plan of the City of Mallorca, now Palma, was created by the priest Antoni Guerau (1644) and it could be paired with another painted map attributed to Marc Cotto (1650ca). The design of both maps had an important influence in the subsequent cartography of the city gathered by J.Tous (2009). In this paper, a dozen of plans are analyzed; most of them are military coming from French and Spanish archives. The design of Guerau was maintained until mid eighteenth century when the engineers of the Barcelona Academy started to intervene. The plan by L. Scheidnagel (1871) could be considered the precursor of the technical modernity. We have used cartometry tools to trace the evolution of the design.Con el precedente de un proyecto de fortificación de 1596, el primer plano impreso de la Ciudad de Mallorca –ahora Palma– corresponde al clérigo Antoni Guerau (1644) y se empareja con otro mapa pictórico atribuido a Marc Cotto (1650 ca). El trazado de ambos influirá notablemente en la mapística posterior que ha recolectado J. Tous (2009). Aquí se analizan una docena de planos, la mayoría militares, de archivos franceses y españoles a fin de establecer su filiación. El diseño de Guerau perdura al menos hasta mediados de siglo xviii cuando intervienen los ingenieros dela Academia de Barcelona. El plano de L. Scheidnagel (1871) abre la modernidad técnica. Se ha procurado confirmar cartométricamente la evolución del trazado y los entroncamientos