Al nostre treball tractem de mostrar, mitjançant l’anàlisi de la traducció de Alícia en terra de meravelles feta per Josep Carner al Noucentisme, com la traducció és una eina fonamental en moments històrics en què es vol reivindicar la identitat cultural d’una regió i la seua autonomia respecte d’una altra. Els pilars teòrics de la nostra anàlisi són, d’una banda, la Teoria dels Polisistemes, de l’Escola de Tel Aviv, i de l’altra el concepte borgià de la traducció com a procés d’assimilació o dissimilació cultural.In this paper we aim at showing how in historical moments when the cultural identity of a region and its autonomy with respect to another is being vindicated, translation has proven to be a powerful tool. For this purpose we analy...