Noves prespectives sobre els manlleus

El propòsit d'aquest article és, en primer lloc, caracteritzar, des d'una perspectiva fonamentalment sincrònica i aplicada a l'àmbit propi de la terminologia, el fenomen del manlleu en el sistema lingüístic català en segon lloc, analitzar quines noves perspectives s'obren avui en aquest terreny, fent una atenció especial a un punt que cada vegada adquireix més relleu: el tractament dels manlleus propis de cultures que s'expressen amb alfabets no llatins; i en tercer lloc, exposar amb quins criteris estudia i tracta aquests casos el Consell Supervisor del TERMCAT. Aquestes reflexions poden tenir interès per a totes les persones que tenen influència en la codificació i l'estandardització de les llengües: els lexicògrafs, els acadèmics i els lingüistes, però també, i especialment, els responsables lingüístics dels mitjans de comunicació, les persones que tenen la comunicació com a principal mitjà de treball, els professionals de l'ensenyament i els col.lectius que actuen, directament o indirectament, com a difusors i fixadors d'un determinat model de llengua.The aim of this article is, firstly, to characterize, from a basically synchronic viewpoint with reference to the domain of terminology, the phenomenon of borrowing in the Catalan linguistic system; secondly, to analyse the new trends in this field, with special reference to a factor of increasing relevance: treatment of borrowings from cultures that do not use the Latin alphabet; and thirdly, expound the criteria adopted in these cases by the advisory board of TERMCAT. These reflexions on the problem may be of interest not only to those involved in the codification and standardization of languages (lexicographers, academics and linguists), but also, and especially, to those concerned with language in the media, those whose work is primarily to do with communication¢ teachers and people who, directly or indirectly, encourage the use of and prescribe a particular language model