Predecessors catalans i continuadors europeus del cant V de l'Orlando furioso

Antoni Bastero a la famosa Crusca provenzale , publicada a Roma el 1724, arrodoneix el seu comentari sobre el Tirant lo Blanc amb aquestes paraules: «Questo libro, per quel che appartiene a purità, ed eloquenza di lingua, debbe avvere il primo luogo tra i nostri Prosatori, ne più, ne meno, come il Decamerone fra i Toscani». Aquesta és l'opinió que preval, com ha mostrat Vicent Martines, a les anotacions de bibliòfils i curiosos de la Itàlia del segle XVIII . Ara bé, és fora de tot dubte que Bastero ofereix una consideració positiva de l'estil de Martorell força sorprenent, ja que si alguna cosa no ha estat mai lloada en el Tirant ha estat justament l'estil, que entraria sense gaire esforç en les «necedades de industria» que va cometre el seu autor, segons Cervantes, i que li valgueren que Pedro Pérez el condemnés a «galeras por todos los dias de su vida»