Factores determinantes de la configuración del modelo urbano en el planeamiento urbanístico derivado: el caso de Barcelona.

One of the key issues of urban management is the process of drafting and approval of planning. Very particularly with regard to the definition of what in this thesis, we call urban model, i.e., trinity formed first by the use of soil, second by the build ability and finally the building typologies. In this thesis, we try to see what factors influence the determination of the urban model enshrined in planning legislation. It starts from the assumption that, besides the classical factors belonging to the urban economy (e.g. accessibility), sociology (e.g. social hierarchy of space), externalities (e.g. environmental quality) and demographics (e.g. housing needs) there are others who may be as important as the ones above. The nature all these new factors would be affiliated with the political will of those involved in drafting I planning approval, the private and the public interests. Ultimately, these conditions could be called agents (e.g. government and stakeholders) and processes (e.g. processes of social demands). Therefore the main objective of this thesis is lo study the weigh that these factors in shaping the urban model. The Thesis has two parts: a Theoretical one, which develops the theory of the urban model, its regulation, its process design, its shaping into a plan that has been approved and the determinants of land use, density and typologies. In the second part, using a logit regression model is studied to what extent the classic factors are able to predict the way in how, in the Metropolitan Region of Barcelona, has configured the model embodied in 168 urban areas of planning legislation. Therefore it the classic factors of land use allocation I density I typology would be able to explain most of the variance of the sample, and then our hypothesis should be rejected. II on the contrary, the unexplained portion was relevant, and then it would mean that the determinants (agents and processes) may have a role in this allocation process. The findings of the quantitative section suggest that the classical factors can explain only 51.2% of cases; lo see it the unexplained portion (Le. the model error) was due to problems in the source lack of information; or it they really could be due to other factors, was performed a detailed analysis of each case. Following this review, it became clear the need to study in detail and with the support of qualitative techniques, two cases in Barcelona where the model was clearly wrong. The analysis performed on the file for approval of plans, a field study and interviews with stakeholders, revealed the enormous complexity inherent to the agents and processes evidenced in the management of the drafting and approval thereof, whose influence over redirecting, i.e. reconfiguring the urban model that would result simply by considering the classic factors of land use allocation I build abilities I typologies. One of the main contributions of this thesis was therefore to highlight the important role of the planning legislation, which being closer to reality, to the agents and the processes of the territory, allows building a city hypothesis inductively, Le. while it drafts I approves I managed; quite the opposite of what happens with the general planning whose hypotheses are propositions to be compared on the occasion of its development, and often contradicted by its frequent modification.Una de les qüestions clau de l' urbanisme és la gestió del procés de redacció i aprovació del planejament. Molt particularment pel que fa a la definició del que en aquesta tesi s'anomena model urbà, és a dir, la trinitat formada, en primer lloc per l’ús del sòl, en segon lloc per l’edificabilitat i finalment per les tipologies edificatòries. En aquesta tesi s'intenta veure quins factors tenen influència en la determinació del model urbà consagrat en el planejament derivat. Es parteix de la hipòtesi que, a més dels factors clàssics afiliats a l'economia urbana (p.e. accessibilitat), la sociologia (p.e. jerarquització social de l'espai), les externalitats (p.e. la qualitat ambiental) i la demografia (p.e. necessitats objectives d'habitatge) hi ha altres que poden ser igualment importants com els anteriors. La naturalesa d'aquests nous factors estaria afiliada a les voluntats polítiques dels que tenen ingerència en la redacció/ aprovació del planejament, als interessos particulars i de la ciutadania. En definitiva aquests condicionants podrien ser anomenats agents (p.e. administració i administrats) i processos (p.e. processos de reivindicació social). Així doncs, l'objectiu fonamental d'aquesta tesi és estudiar el pes que tenen aquests condicionants en la configuració del model urbà. La tesi es divideix en dues parts: una teòrica, en la qual es desenvolupa la teorització del model urbà, la seva regulació, el procés de concepció, la seva plasmació en un pla que ha de ser aprovat, així com les condicionants de l'ús del sòl, la densitat i les tipologies. Una segona, en la qual, mitjançant un model de regressió lògic s'estudia fins a quin punt els factors clàssics són capaços de predir la forma en com, a la Regió Metropolitana de Barcelona, s'ha configurat el model urbà plasmat en 168 sectors de planejament derivat. De manera que, si els factors clàssics d'assignació d'usos / densitats / tipologia fossin capaços d'explicar la major part de la variància de la mostra, la nostra hipòtesi hauria de ser rebutjada, si pel contrari, la part no explicada resultés rellevant, voldria dir que els condicionants (agents i processos) podrien tenir un paper en el procés d'aquesta assignació. Les conclusions de l‘apartat quantitatiu apunten a que els factors clàssics només són capaços d'explicar el 51,2% deis casos; per conèixer si la part no explicada (i.e. l'error del model) es devia a problemes en les fonts / manca d'informació o si de veritat podrien ser conseqüència d'altres factors, es va realitzar una anàlisi detallada de cada cas. Després d'aquesta revisió es va fer evident la necessitat d'estudiar amb detall, i amb el concurs de les tècniques qualitatives, dos casos a Barcelona on clarament el model es mostrava errat. L’anàlisi realitzada sobre l'expedient d'aprovació dels plans, un estudi de camp i la realització d'entrevistes en profunditat amb els agents implicats, va revelar l'enorme complexitat inherent als agents i els processos, evidenciada en la gestió de la redacció i aprovació dels mateixos, la seva influència va acabar reconduint, és a dir, reconfigurant el model urbà que hagués resultat simplement de considerar els factors clàssics d'assignació d'usos / edificabilitats / tipologies. Una de les principals aportacions de la tesi ha estat, per tant, posar en relleu l'important paper que té el planejament derivat, ja que en estar més proper a la realitat, als agents i als processos del territori, permet construir la hipòtesi de ciutat d'una forma inductiva, és a dir, alhora que es redacta / s'aprova / i es gestiona, molt al contrari del que passa amb el planejament general, on les seves hipòtesis són proposicions a ser comparades en ocasió del seu desenvolupament, i moltes vegades refutades mitjançant la seva freqüent modificació.Postprint (published version