Si durant la primera meitat del nostre segle la filosofia científica es caracteritzà per un recel envers l'especulació filosòfica, recel emparat en la concepció de la filosofia com a «sintaxi lògica» i en el dogma del principi de verificació, a la segona meitat del segle es pot observar un major classicisme en la investigació filosòfica d'aquest corrent: vells temes de la tradició recobren interès i criden l'atenció dels filòsofs del nostre temps; la intricada qüestió dels universals, la determinació ontològica del que hi ha, la naturalesa de les entitats abstractes, el problema de l'innatisme ... són, entre d'altres, velles qüestions a què la filosofia analítica i científica actual ret un ben merescut tribut
Les Ciències Socials d'avui en dia a l'ensenyament primari o al secundari, ben fetes, passen per don...
Autoconeixement ABSTRAC L’objecte de l’article és abordar el problema epistemològic-ontològic ...
Per a moltes persones, la manera de mirar, a Catalunya, la realitat sociolingüística i, en conseqüèn...
Si durant la primera meitat del nostre segle la filosofia científica es caracteritzà per un recel e...
No tinc la seguretat que l'expressió «filosofia analítica» siga un rètol adient per a cap tendència...
Des que es constitueix la ciència moderna, la filosofia, en la seua branca epistemològica, s'ha pre...
El treball que aquí presentem tesi és el fruit d'anys d'investigació sobre l'estructura de la llengu...
Els §§ 51-52 de la primera part dels Principia Pliilosophiae són el lloc on Descartes tematitza més ...
Es diria que Descartes va escriure les seves Meditacions metafísiques per demostrar que no dormia. E...
Els problemes no poden ser simples exercicis en els quals aplicar els coneixements adquirits prèviam...
La metàfora és sens dubte un dels temes que més tinta han fet córrer des de la retòrica clàssica fin...
Josep Lluís Blasco critica en aquest article la concepció fonamentista del coneixement, d’arrel cart...
La major part dels escrits filosòfics del professor Quine menen a l'ontologia, entesa com una respo...
Un aura de permanent 'en construcció' envolta l'activitat intel·lectual de Giacomo Marramao (Catanza...
És sabut que, en qualsevol matèria d’ensenyament, la pràctica a l’aula és guiada o s’empara en tota ...
Les Ciències Socials d'avui en dia a l'ensenyament primari o al secundari, ben fetes, passen per don...
Autoconeixement ABSTRAC L’objecte de l’article és abordar el problema epistemològic-ontològic ...
Per a moltes persones, la manera de mirar, a Catalunya, la realitat sociolingüística i, en conseqüèn...
Si durant la primera meitat del nostre segle la filosofia científica es caracteritzà per un recel e...
No tinc la seguretat que l'expressió «filosofia analítica» siga un rètol adient per a cap tendència...
Des que es constitueix la ciència moderna, la filosofia, en la seua branca epistemològica, s'ha pre...
El treball que aquí presentem tesi és el fruit d'anys d'investigació sobre l'estructura de la llengu...
Els §§ 51-52 de la primera part dels Principia Pliilosophiae són el lloc on Descartes tematitza més ...
Es diria que Descartes va escriure les seves Meditacions metafísiques per demostrar que no dormia. E...
Els problemes no poden ser simples exercicis en els quals aplicar els coneixements adquirits prèviam...
La metàfora és sens dubte un dels temes que més tinta han fet córrer des de la retòrica clàssica fin...
Josep Lluís Blasco critica en aquest article la concepció fonamentista del coneixement, d’arrel cart...
La major part dels escrits filosòfics del professor Quine menen a l'ontologia, entesa com una respo...
Un aura de permanent 'en construcció' envolta l'activitat intel·lectual de Giacomo Marramao (Catanza...
És sabut que, en qualsevol matèria d’ensenyament, la pràctica a l’aula és guiada o s’empara en tota ...
Les Ciències Socials d'avui en dia a l'ensenyament primari o al secundari, ben fetes, passen per don...
Autoconeixement ABSTRAC L’objecte de l’article és abordar el problema epistemològic-ontològic ...
Per a moltes persones, la manera de mirar, a Catalunya, la realitat sociolingüística i, en conseqüèn...