Gentrificación lenta: Conflictos espaciales y desplazamiento indefinido en Quito

Si la investigació sobre la gentrificació a Llatinoamèrica ja és reduïda, a ciutats andines com Quito és pràcticament inexistent. Mitjançant un estudi sobre diferents formes de transformació socioespacial de quatre casos divergents i paradigmàtics de Quito, es mostren les formes en què s'expressa la gentrificació durant la primera quinzena del segle XXI, context marcat per un intervencionisme més gran de l'Estat i increment de la classe mitjana. A partir de la comparació de casos des d'un enfocament que relaciona l'escala barrial i metropolitana, l'estudi conclou que les transformacions socioespacials principals a Quito tenen caràcter periurbà i estan promogudes per l'Estat. No obstant això, el predomini de la classe popular a l'espai urbà porta a processos de gentrificació lenta i de desplaçament indefinit.If research on gentrification in Latin America has been limited, in Andean cities like Quito it is practically non-existent. Through a study of different forms of socio-spatial transformation of four divergent and paradigmatic cases, the objective of this text is to show the ways in which gentrification is expressed in Quito during the first fortnight of the 21st century. A context marked by greater State interventionism and an increase in the middle class. By comparing cases from an approach that relates the neighborhood and metropolitan scale, the study concludes that the socio-spatial transformations are marked by a peri-urban character promoted by the State, with great difficulties of realization due to the predominance of the popular class in the space. urban, leading to processes of slow gentrification and indefinite displacement.Si la investigación sobre la gentrificación en Latinoamérica ha sido reducida, en ciudades andinas como Quito es prácticamente inexistente. Mediante un estudio sobre diferentes formas de transformación socioespacial de cuatro casos divergentes y paradigmáticos de Quito, se muestran las formas en que se expresa la gentrificación durante la primera quincena del siglo XXI, contexto marcado por un mayor intervencionismo del Estado e incremento de la clase media. A partir de la comparación de casos desde un enfoque que relaciona la escala barrial y metropolitana, el estudio concluye que las principales transformaciones socioespaciales en Quito tienen carácter periurbano y están promovidas por el Estado. No obstante, el predominio de la clase popular en el espacio urbano lleva a procesos de gentrificación lenta y desplazamiento indefinido