En una primera part, l’autor revisa i reformula alguns dels trets més característics de la tesi del xoc de civilitzacions de Huntington. Fernàndez apuntala la seva anàlisi amb interessants contribucions d’autors com Robert Kaplan, Bernard Lewis, James Payne o Martin van Creveld. En la segona part, l’article presenta breument, a la llum d’algunes de les conclusions de Huntington i des d’una visió catalana revestida d’una certa realpolitik, alguns dels grans reptes i desafiaments als que haurà de fer front el nostre país els propers anys
El tema de l'exili és encara poc valorat per la historiografia contemporània, malgrat ser una consta...
Jove, fer requesta en pro de la filologia no és ben bé el mateix (ja t'ho deus imaginar) que proferi...
Aquest treball ha obtingut el V Premi de Comunicació Científica Joan Lluís Vives en la modalitat de ...
Considerar els factors culturals una variable a tenir en compte en les relacions internacionals era ...
A ¿Qui som?, el seu últim llibre (2004), Samuel Huntington aborda els múltiples reptes que actualmen...
Desde principios de 2020, las noticias mundiales se vieron monopolizadas por la pandemia de COVID-19...
Un aura de permanent 'en construcció' envolta l'activitat intel·lectual de Giacomo Marramao (Catanza...
Se parte de las principales tesis que configuran el esbozo teórico del "choque de las civilizaciones...
Aquest article té per objecte comentar la necessitat que la regulació jurídica de les relacions entr...
Aquesta comunicació es centra en l'estudi de l'obra històrica Gustavo Adolfo, Rey de Suecia, vencedo...
La última década ha visto novedades muy importantes para la comprensión de la Utopía de Tomás Moro,...
S’ha estès per una bona part d’Europa la voluntat, sorgida dels mateixos propietaris o gestors d’edi...
Sense memòria, no hi ha existència verdaderament humana, ni en la vida dels individus, ni en la dels...
Obra ressenyada: Crescente LÓPEZ DE JUAN; Domingo PLÁCIDO (eds.), Momentos estelares del Mundo Antig...
En els darrers anys la crítica historiogràfica envers la representació dels mossàrabs com a factors ...
El tema de l'exili és encara poc valorat per la historiografia contemporània, malgrat ser una consta...
Jove, fer requesta en pro de la filologia no és ben bé el mateix (ja t'ho deus imaginar) que proferi...
Aquest treball ha obtingut el V Premi de Comunicació Científica Joan Lluís Vives en la modalitat de ...
Considerar els factors culturals una variable a tenir en compte en les relacions internacionals era ...
A ¿Qui som?, el seu últim llibre (2004), Samuel Huntington aborda els múltiples reptes que actualmen...
Desde principios de 2020, las noticias mundiales se vieron monopolizadas por la pandemia de COVID-19...
Un aura de permanent 'en construcció' envolta l'activitat intel·lectual de Giacomo Marramao (Catanza...
Se parte de las principales tesis que configuran el esbozo teórico del "choque de las civilizaciones...
Aquest article té per objecte comentar la necessitat que la regulació jurídica de les relacions entr...
Aquesta comunicació es centra en l'estudi de l'obra històrica Gustavo Adolfo, Rey de Suecia, vencedo...
La última década ha visto novedades muy importantes para la comprensión de la Utopía de Tomás Moro,...
S’ha estès per una bona part d’Europa la voluntat, sorgida dels mateixos propietaris o gestors d’edi...
Sense memòria, no hi ha existència verdaderament humana, ni en la vida dels individus, ni en la dels...
Obra ressenyada: Crescente LÓPEZ DE JUAN; Domingo PLÁCIDO (eds.), Momentos estelares del Mundo Antig...
En els darrers anys la crítica historiogràfica envers la representació dels mossàrabs com a factors ...
El tema de l'exili és encara poc valorat per la historiografia contemporània, malgrat ser una consta...
Jove, fer requesta en pro de la filologia no és ben bé el mateix (ja t'ho deus imaginar) que proferi...
Aquest treball ha obtingut el V Premi de Comunicació Científica Joan Lluís Vives en la modalitat de ...