Add to ORKGS’ha estès per una bona part d’Europa la voluntat, sorgida dels mateixos propietaris o gestors d’edificis, de que els edificis amb valors patrimonials no quedin al marge d’un mon més sostenible, malgrat que la normativa actual no els obligui. Però, és una voluntat que entra en conflicte amb els criteris habituals per al disseny de les instal·lacions i els modes d’actuar dels usuaris, tots ells més aviat propis d’obres de nova planta de molt difícil, o la quasi impossible, integració en els edificis històrics. El camí a seguir no és altre que la cooperació transdisciplinària entre arquitectes, enginyers, restauradors, governs locals, inversors i, especialment, usuaris finals