Estratègies d'accés a la universitat i origen social. L'adaptació de l'estudiant al seu perfil socioeconòmic i al context institucional com a font de diferenciació educativa

La universitat catalana ha experimentat canvis importants durant les darreres dècades, ja sigui a nivell del nombre i el tipus d'alumnat universitari, com a nivell de la normativa que en regula el seu accés i oferta. En el context d'una massificació i democratització universitària s'accentua la necessitat de l'anàlisi de les diferències horitzontals dins del mateix sistema universitari, com a font de diferenciació educativa i segmentació del nivell universitari. Partint d'aquest marc, s’aborden tres objectius diferents: a) explorar l'evolució de la composició social de l'alumnat de nou accés a la universitat catalana i les estratègies d'accés que configuren, tenint en compte els canvis contextuals que s'han produït, b) identificar fins a quin punt les diferents estratègies d'accés responen a perfils d'alumnat diferent, posant èmfasi en l'origen social de l'alumne com a factor diferenciador, i c) analitzar els principals elements que desencadenen aquestes diferències en la configuració de les estratègies d'accés segons perfils. En aquesta recerca s'ha utilitzat el concepte d'estratègia d'accés com a base de la diferenciació horitzontal dins de la universitat. L'estratègia d'accés s'ha definit com un procés intencional, interconnectat i adaptatiu que l'estudiant realitza en l'elecció educativa del què estudiar (el tipus de titulació) i el com fer-ho (la dedicació, l'actitud...). Es tracta d'un procés de gestió del risc que l'alumne afronta a l'accedir a la universitat, un risc vinculat a la possibilitat de fracassar en els estudis universitaris. Les estratègies d'accés són el resultat de l'articulació de diferents elements: les motivacions de l'estudiant per una banda, i el risc objectiu i el risc percebut per l'altra. A més, el context institucional, socioeconòmic i biogràfic fa que el marc en el qual es prenen aquestes eleccions educatives no sigui en tot moment, i per tot estudiant, el mateix. Aquests elements s'articulen i es cristal·litzarien en una estratègia d'accés concreta. Per respondre els objectius proposats, la tesi planteja un metodologia mixta a partir de l'anàlisi de les dades de registre d'accés de les universitats públiques presencials catalanes entre 2002 i 2014, amb especial focus a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i d'entrevistes semiestructurades a estudiants de 1r curs de 4 titulacions de la UAB pel 2016. Els resultats mostren que alguns perfils d'alumnat han reduït el seu pes dins de la universitat en major proporció que la resta, especialment si cursaven titulacions de menor risc en termes de preu i dificultat. Corresponen sobretot als perfils de gent adulta, dones, vies d'accés alternatives i origen social baix, posant fre així al procés de democratització de l'alumnat iniciat als anys 80 i 90. Aquesta evolució s'accentua en els últims anys analitzats, coincidint amb l’augment del preu de 2012. S’ha produït alhora un increment important de la dedicació part-time, passant del 8% al 18% en l'alumnat d'origen social baix que cursava titulacions de major risc com a Enginyeries. També ha augmentat la compaginació laboral en estudiants d’edats baixes d’origen social baix. L'anàlisi realitzada ens dóna eines per comprendre les diferències horitzontals dins del propi sistema universitari. Per 2014 l'alumnat més fràgil segueix configurant estratègies de menor risc. Cursen titulacions de menor preu i dificultat, i assumeixen una dedicació part-time i una compaginació laboral major que els demés perfils d'estudiant. Amb l'anàlisi qualitativa s'han identificat alguns patrons que desencadenen aquests comportaments, com la subestimació de les capacitats, el sentiment de deute cap als pares, els menors recursos econòmics, o les diferents aspiracions i influències de terceres persones. El resultat és que dins de la universitat diferents perfils d'estudiant configuren diferents estratègies d'accés, com a font de diferenciació educativa, i essent l’origen social un factor cada cop més discriminant en aquesta diferenciació.The Catalan university has undergone major changes in recent decades, both in terms of the number and type of university students and the regulation of access and degrees. The context of democratization and massification of university system highlights the need for analysis of horizontal differences, as a source of differentiation and segmentation of education within the university level. Based on this framework the thesis deals with three objectives: a) explore the evolution of the social composition of freshmen students and the access strategies they set, taking into account contextual changes occurred, b) identify the extent to which different access strategies respond to different profiles of students, emphasizing the social background as a differentiating factor, and c) analyze the main elements that trigger these differences in the set of the access strategies according to profiles. This research uses the concept of access strategy as the basis for horizontal differentiation within the university. The access strategy has been defined as an intentional, interconnected and adaptive process, that student performs related to educational choice in what to study (the type of degree) and how (dedication, attitude ...). It is a risk-management process that the student faces at university access, risk associated with the possibility of failing in his/her studies. The access strategies are the result of an articulation of different elements: the motivation of the student, and the objective and perceived risk. In addition, the institutional, socio-economical and biographical contexts where these choices are made are not the same at any moment for any student. The thesis proposes a mixed-method based on the analysis of register data of access to the public universities in Catalonia between 2002 and 2014, with special focus on the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), and semi-structured interviews to 1st year students of 4 degrees by 2016. The results show that some student profiles have reduced their weight in university at a higher rate than the rest, especially if were studying lower risk degrees in terms of difficulty and price. They belong mainly to the profiles of elderly students, women, alternative access routes and low social background. This process is accentuated in recent years in parallel with the rising prices in 2012. There was also a significant increase in part-time dedication, going from 8% to 18% of low social background students who are studying Engineering. It has also increased the proportion of low social background students who undertake work while studying. The analysis carried out provide us tools for better understanding the horizontal differences within the university system. In 2014 fragile students kept designing minor risk strategies. They took courses of lesser difficulty and price, assumed more part-time dedication and worked during studies rather than other student profiles. A qualitative analysis has identified some patterns that would have triggered these behaviours, such as the underestimation of academic capacities, the feeling of being in indebted to the relatives, the lower economic resources, or the different aspirations and influences of third persons. The result is that different student profiles set different access strategies within university as a source of educational differentiation, being the social background an increasingly important factor