Eficàcia d’un programa estructurat de rehabilitació cardíaca en pacients afectes de cardiopatia isquèmica

Les malalties cardiovasculars representen la principal causa de discapacitat i mort en el conjunt de la població espanyola. Els supervivents d’un primer episodi d’infart agut de miocardi presenten un risc elevat de mort i de nous episodis isquèmics. El pronòstic per la supervivència a llarg termini després d’un infart agut de miocardi, ha millorat per l’ús estès de procediments de revascularització, tractaments farmacològics efectius i per la prevenció secundària com la rehabilitació cardíaca. Malgrat que els programes de rehabilitació cardíaca són una recomanació de classe I en les guies de pràctica clínica, aquesta es troba infrautilitzada amb una baixa derivació dels pacients als programes. Tot i això, encara existeix controvèrsia sobre si és millor un programa supervisat o no supervisat. Per aquest motiu es va plantejar aquest treball, l’objectiu del qual és analitzar l’efecte d’un programa estructurat de rehabilitació cardíaca sobre el rati de mortalitat, de nous esdeveniments isquèmics i el control sobre els factors de risc cardiovasculars en pacients que han patit un recent infart agut de miocardi. Per la realització dels treballs que constitueixen la present tesi s’ha compartit la mateixa metodologia, basada en el registre FRENA (Factores de Riesgo y Enfermedad Arterial). Aquest registre reflecteix la pràctica clínica habitual en pacients afectes d’un infart agut de miocardi i proporciona coneixements sobre la història natural de la malaltia arterioscleròtica en una població no seleccionada de pacients. En el primer treball es van incloure 1.043 pacients que havien presentat un recent infart agut de miocardi i es van dividir en dos grups segons la participació o no en un programa de rehabilitació cardíaca. En el segon treball es van incloure 1.124 pacients afectes d’infart agut de miocardi i es van classificar segons la realització d’exercici físic supervisat o exercici físic no supervisat. En ambdós treballs es va comparar el rati de mortalitat, de nous esdeveniments isquèmics i el control sobre els factors de risc cardiovasculars. En el primer anàlisi els resultats confirmen que els pacients infartats que participen en programes de rehabilitació cardíaca presenten una menor mortalitat comparat amb els pacients que no participen en programes de rehabilitació cardíaca. No és varen trobar diferències en ambdós grups pel que fa al control dels factors de risc cardiovasculars. Cal destacar que segons els resultats del segon treball, després d’aplicar un anàlisi de propensió, l’efecte de l’exercici supervisat i no supervisat és el mateix sobre el resultat del control dels factors de risc cardiovasculars, però els pacients que realitzen exercici físic supervisat presenten un menor rati d’esdeveniment compost (nous esdeveniments isquèmics i mortalitat). Aquests resultats aporten informació novedosa sobre el paper de l’exercici físic supervisat en pacients amb malaltia coronària. Aquests resultats poden representar una aportació important en el disseny dels programes de rehabilitació cardíaca basats en l’exercici físic.Cardiovascular diseases represent the main cause of disability and death in the whole of the Spanish population. High risk of death and new ischemic events affect the survivors of a first episode of acute myocardial infarction. The prognosis for long-term survival after a myocardial infarction has been improved by the use of revascularization procedures, effective pharmacological treatments and secondary prevention such as cardiac rehabilitation. Although cardiac rehabilitation programs are a class I recommendation in clinical practice guidelines, they appear to be vastly underused with poor referral. However, controversy about which program (supervised versus non-supervised exercise training) is better still exists. Therefore, the aim of this work is to analyze the effect of a comprehensive cardiac rehabilitation program on the mortality rate, subsequent ischemic events rate and control of cardiovascular risk factors in patients who have suffered a recent myocardial infarction. The methodology used in both studies is based on the FRENA (Factores de Riesgo y Enfermedad Arterial, Risk Factors and Arterial Disease) registry. This registry reflects usual clinical practice and the real-world clinical situation in patients with an acute myocardial infarction and provides knowledge about the natural history of artery disease with an unselected patient population. In the first study, 1043 patients with recent acute myocardial infarction were recruited. They were divided into two groups according to the participation or not participation in a cardiac rehabilitation program. In the second study, 1124 patients with recent myocardial infarction were recruited. They were classified according to use of supervised or non-supervised exercise. Both papers compared the mortality rate, subsequent ischemic events rate and the control of cardiovascular risk factors. The results of the studies confirm that patients in cardiac rehabilitation had a significantly lower risk of death. There were no differences among subgroups in the control of cardiovascular risk factors. Note that, according to the results of the second study, after using a propensity analysis, the effect of supervised and non-supervised exercise over the control of cardiovascular risk factors was the same. However, patients participating in supervised exercise training had a significant decrease in the composite outcome of subsequent ischemic events and death. These results provide novel information about the role of supervised exercise in patients with coronary artery disease. These results may represent an important contribution in designing cardiac rehabilitation programs based on exercise