Millora genètica del tomàquet de Penjar: comportament agronòmic de línies pures pre-seleccionades i híbrids experimentals

Traditional varieties of tomato (Solanum lycopersicum L.) are highly appreciated by consumers for their organoleptic qualities and cultural and historical values. In a context of strong competition from foreign markets resulting in low selling prices, these varieties are seen by local farmers as a strategy of differentiation. This work aims to select genotypes within the Penjar tomato (hanging tomato) landrace. Twelve pre-selected inbred lines and 11 experimental hybrids have been evaluated for their agronomic behavior. The test was conducted at the experimental field of Agròpolis (Viladecans, Catalonia) during the summer of 2014, using an experimental randomized block design with 2 replications and 5 plants per experimental plot. The results show the great variability among entries for all agromorphological characters studied. Once entries have presented the highest yields not significantly different between them, whose values have ranged between 1593.9 and 2231.2 g/plant. The high incidence of blossom and rot (BER) detected in the experimental hybrids has significantly reduced the yield of these materials and their interest for farmers. The sensitivity to cracking of the tested materials is below 30%. LC411 and P1 genotypes stand out for post-harvest conservation, due to the high number of commercial fruits after 4 months of storage both at early and late harvest. The analysis of correlations between the parameters studied has identified correlations between variables that may be of interest for further breeding programs, such as correlations between 1st inflorescence height, number of leaves until 1st inflorescence, and incidence of BER, or the negative correlation between the number of leaves until 1st inflorescence and plant fruit number and yield. The study of morphometric data using Tomato Analyzer software has identified few correlations with agronomic variables, the most relevant being the negative correlation of conservation rate at 4 months of storage and the peduncular depression and the pericarp thickness. The high yield (2115.6 g/plant), the low incidence of physiological disorders (2.6% BER and 6.4% cracking), good postharvest behaviour (>50% marketable fruit at 4 months of storage) and a plant structure close to that of the ideotype (low distance between inflorescences and low height of 1st inflorescence) points to note LC419 genotype as the best performing of this test. Keywords: tomato, Solanum lycopersicum L., landrance, inbred lines, hybrid, selection.  Les varietats tradicionals de tomàquet (Solanum lycopersicum L.) són molt apreciades pels consumidors per llurs qualitats organolèptiques i el valor cultural i històric que atresoren. En un context de forta competència del mercat exterior que provoca uns preus baixos de comercialització, aquestes varietats són vistes pels agricultors locals com una estratègia de diferenciació. Aquest treball té per objectiu seleccionar genotips dins la varietat tradicional tomàquet de Penjar, avaluant el comportament agronòmic de 12 línies pures pre-seleccionades i 11 híbrids experimentals. L'assaig s'ha dut a terme a la finca experimental d'Agròpolis (Viladecans, Catalunya) durant l'estiu del 2014, emprant un disseny experimental de dos blocs a l'atzar i 5 plantes per parcel·la elemental. Els resultats mostren la gran variabilitat entre les entrades pel conjunt de caràcters agromorfològics estudiats. Onze entrades assajades han presentat els rendiments més elevats no diferents significativament entre ells, els valors dels quals han oscil·lat entre 1593,9 i 2231,2 g/planta. L'elevada incidència de necrosi apical detectada en els híbrids experimentals ha reduït considerablement el rendiment d'aquests materials i el seu interès per a l'agricultura productiva. La sensibilitat al clivellat dels materials assajats és inferior al 30%. Els genotips LC411 i P1 destaquen per la seva conservació post-collita, tant pel nombre de fruits comercials als 4 mesos d'emmagatzematge en la collita primerenca com la tardana. L'anàlisi de correlacions entre els paràmetres estudiats ha permès identificar correlacions entre variables que poden ser d'interès per al desenvolupament dels programes de selecció, com per exemple les correlacions entre altura del 1r pom, número de fulles fins el 1r pom, incidència de necrosi apical, o la correlació negativa entre el número de fulles fins el 1r pom i el nº de fruits comercials i el rendiment. L'estudi de dades morfomètriques mitjançant el software Tomato Analyzer ha permès identificar poques correlacions amb les variables agronòmiques, essent les més rellevants la correlació negativa de l'índex de conservació als 4 mesos d'emmagatzematge i la depressió peduncular i, el gruix del pericarpi. L'elevat rendiment (2115,6g/planta), la baixa incidència de fisiopaties (2,6% de necrosi apical i 6,4% de clivellat), el bon comportament a post-collita (>50% fruits comercials als 4 mesos d'emmagatzematge) i una estructura de la planta pròxima a la de l'ideotip (baixa distància entre inflorescències i baixa altura del 1r pom) senyalen l'entrada LC419 com la millor d'aquest assaig. Paraules claus: tomàquet, Solanum lycopersicum L., varietat tradicional, línia pura, híbrid, selecció.Las variedades tradicionales de tomate (Solanum lycopersicum L.) son muy apreciadas por los consumidores por sus calidades organolépticas y el valor cultural e histórico que atesoran. En un contexto de fuerte competencia del mercado exterior que provoca unos precios bajos de comercialización, estas variedades son vistas por los agricultores locales como una estrategia de diferenciación. Este trabajo tiene por objetivo seleccionar genotipos dentro de la variedad tradicional tomate de Penjar (tomate de colgar), evaluando el comportamiento agronómico de 12 líneas puras pre-seleccionadas y 11 híbridos experimentales. El ensayo se ha llevado a cabo en la finca experimental de Agròpolis (Viladecans, Cataluña) durante el verano de 2014, empleando un diseño experimental de dos bloques al azar y 5 plantas por parcela elemental. Los resultados muestran la gran variabilidad entre las entradas para el conjunto de caracteres agromorfológicos estudiados. Once entradas ensayadas han presentado los rendimientos más elevados no significativamente diferente entre ellos, cuyos valores han oscilado entre 1593,9 y 2231,2 g/planta. La elevada incidencia de necrosis apical detectada en los híbridos experimentales ha reducido considerablemente el rendimiento de estos materiales y su interés para la agricultura productiva. La sensibilidad al agrietado de los materiales ensayados es inferior al 30%. Los genotipos LC411 y P1 destacan por su conservación post-cosecha, tanto por el número de frutos comerciales a los 4 meses de almacenamiento en la cosecha temprana como la tardía. El análisis de correlaciones entre los parámetros estudiados ha permitido identificar correlaciones entre variables que pueden ser de interés para el desarrollo de los programas de selección, como por ejemplo las correlaciones entre altura del 1º racimo, número de hojas hasta el 1º racimo, incidencia de necrosis apical, o la correlación negativa entre el número de hojas hasta el 1º racimo y el nº de frutos comerciales y el rendimiento. El estudio de los datos morfométricos mediante el software Tomato Analyzer ha permitido identificar pocas correlaciones con las variables agronómicas, siendo las más relevantes la correlación negativa del índice de conservación a los 4 meses de almacenamiento y la depresión peduncular y el grosor del pericarpio. El elevado rendimiento (2115,6 g/planta), la baja incidencia de fisiopatías (2,6% de necrosis apical y 6,4% de agrietado), el buen comportamiento en post-cosecha (>50% frutos comerciales a los 4 meses de almacenamiento) y una estructura de la planta próxima a la del ideotipo (baja distancia entre inflorescencias y baja altura del 1º racimo) señalan la entrada LC419 como la mejor de este ensayo. Palabras clave: tomate, Solanum lycopersicum L., variedad tradicional, línea pura, híbrido, selección