Expondre, traslladar i reescriure clàssics llatins en la literatura catalana del segle XV

Tal com revela sovint la terminologia amb què els traductors medievals es refereixen a la seva activitat, la traducció no es pot desvincular de les pràctiques acadèmiques de la glossa i el comentari. La incorporació d'aquests instruments interpretatius en les traduccions del llatí a les llengües vulgars, afegida a altres manipulacions de caràcter formal, modifica el valor i la fesomia dels textos traduïts i en condiciona la recepció, la lectura i les possibilitats d'explotació literària. Aquest article descriu i il·lustra aquests fenòmens a partir de traduccions medievals catalanes i, més particularment, mostra com Ausiàs March i Joanot Martorell van saber convertir les traduccions de les Tragèdies de Sèneca i de les Heroides d'Ovidi, filtrades per la prosificació i els comentaris, en models de retòrica i d'estil.As is often revealed in the terminology medieval translators used, translation cannot be considered apart from the academic practices of gloss and commentary. In translations from Latin into the vernaculars, the value and character of translated texts is conditioned by these hermeneutical instruments as well as by formal manipulations. Their reception, their reading, and the possibilities of their literary exploitation are therefore affected. This paper aims to describe and illustrate these phenomena in Catalan medieval translations. More particularly, it aims to show the way in which Ausiàs March and Joanot Martorell managed to turn translations of Seneca's Tragèdies and Ovid's Heroides, already modified by prosification and commentary, into rhetorical and stylistic models