THE HUMAN PLACENTA: AN ATYPICAL ENDOCRINE ORGAN

La placenta humana es caracteritza per la intensitat i especificitat de les seves funcions en-docrines. La hormones de la placenta són necessàries per a l’establiment i manteniment de l’embaràs, per a l’adaptació a aquest de l’organisme femení, per al creixement del fetus així i per al desenvolupament dels mecanismes implicats en el part. El teixit endocrí de la placenta és el sinciciotrofoblast, que cobreix les vellositats coriòniques o estructura principal d’intercan-vi. La utilització de cultius primaris de citotrofoblasts ha proporcionat molta informació sobre els mecanismes implicats en la formació del sinciciotrofoblast per fusió cèll. ula-cèll. ula. Immers en la sang materna, el sinciciotrofoblast secreta la major part de les seves hormones polipep-tídiques a la circulació materna. Entre d’altres, la gonadotrofina coriònica (hCG) fa una funció essencial en el manteniment del cos luti i està directament implicada en la diferenciació del trofoblast. L’hormona de creixement (GH) placentària està també secretada contínuament pel sinciciotrofoblast i substitueix la GH hipofisària durant l’embaràs. Mitjançant la captura del co-lesterol a partir de les lipoproteïnes maternes, el sinciciotrofoblast sintetitza una gran quantitat de progesterona necessària per a l’estabilitat de l’úter. El sinciciotrofoblast, en no tenir l’enzim citocrom P450 17 α-hidroxilasa/17-20-liasa, utilitza els andrògens adrenals materns i fetals per a sintetizar estrògens. Com a conclusió, és important esmentar que en l’observació de qualse-vol anomalia hormonal durant l’embaràs hauràn de tenir-se en compte aquestes dades i, en particular, les característiques enzimàtiques de la placenta.Paraules clau: hormones de l’embaràs, trofoblast humà, sinciciotrofoblast, hCG, esteroido-gènesi