Territorio y redes alimentarias alternativas : experiencias en la ciudad de Sevilla

Las redes alimentarias alternativas son un fenómeno de marcado carácter urbano con una expansión significativa durante las primeras décadas del siglo XXI. Se vinculan a movimientos ciudadanos en respuesta a los impactos socioeconómicos, ambientales y territoriales de un régimen alimentario globalizado y financiarizado, así como a la creciente preocupación por la seguridad y la calidad alimentarias. El objetivo de este artículo es analizar dichas redes en Sevilla, prestando especial atención a sus implicaciones territoriales, aspecto poco tratado hasta ahora en la literatura que aborda esta temática. Se ha aplicado una metodología mixta: cualitativa (entrevistas semiestructuradas y observación virtual) y cuantitativa (bases de datos y redes sociales). En Sevilla, las iniciativas vinculadas a redes alimentarias alternativas están arraigadas en determinados barrios y sus implicaciones territoriales sobrepasan el ámbito periurbano. Pese a sus limitaciones, no puede dejar de valorarse su capacidad para generar proyectos colectivos en favor de un sistema alimentario más justo y sostenible.Les xarxes alimentàries alternatives són un fenomen de marcat caràcter urbà i amb una expansió significativa durant les primeres dècades de segle XXI. Es vinculen amb moviments ciutadans en resposta als impactes socioeconòmics, ambientals i territorials d'un règim alimentari globalitzat i financiaritzat, així com a la creixent preocupació per la seguretat i la qualitat alimentàries. L'objectiu d'aquest article és analitzar aquestes xarxes a Sevilla, prestant especial atenció a les seves implicacions territorials, aspecte poc tractat fins ara en la literatura que aborda aquesta temàtica. S'ha aplicat una metodologia mixta: qualitativa (entrevistes semiestructurades i observació virtual) i quantitativa (bases de dades i xarxes socials). A Sevilla, les iniciatives vinculades a xarxes alimentàries alternatives estan arrelades en determinats barris i les seves implicacions territorials sobrepassen l'àmbit periurbà. Malgrat les seves limitacions, no es pot deixar de valorar la seva capacitat per generar projectes col·lectius en favor d'un sistema alimentari més just i sostenible.Alternative food networks are a phenomenon of a markedly urban nature and with a major expansion during the first decades of the 21st century. They link with citizen movements in response to the socio-economic, environmental and territorial impacts of a globalized and financialized food system, as well as the growing concern for food safety and quality. The aim of this article is to analyze these networks in Seville, paying special attention to its territorial implications, an aspect little dealt with so far in the literature that addresses this issue. A mixed methodology has been applied: qualitative (semi-structured interviews and virtual observation) and quantitative (databases and social networks). In Seville, initiatives linked to alternative food networks are rooted in certain neighborhoods and their territorial implications go beyond the peri-urban area. Despite its limitations, its ability to generate collective projects in favor of a fairer and more sustainable food system cannot be overlooked.Les réseaux alimentaires alternatifs sont un phénomène à caractère urbain marqué et en forte expansion au cours des premières décennies du XXIe siècle. Ils se lient aux mouvements citoyens en réponse aux impacts socio-économiques, environnementaux et territoriaux d'une alimentation mondialisée et financiarisée, ainsi qu'au souci croissant de sécurité et de qualité des aliments. L'objectif de cet article est d'analyser ces réseaux à Séville, en portant une attention particulière à leurs implications territoriales, un aspect qui n'a pas été traité jusqu'à présent dans la littérature traitant de cette question. Une méthodologie mixte a été appliquée : qualitative (entretiens semi-structurés et observation virtuelle) et quantitative (bases de données et réseaux sociaux). À Séville, les initiatives liées aux réseaux alimentaires alternatifs sont ancrées dans certains quartiers et leurs implications territoriales dépassent le périmètre périurbain : malgré leurs limites, leur capacité à générer des projets collectifs en faveur d'un système alimentaire plus juste et plus durable ne peut être négligée