El Comtat Yoknapatawpha a la Mediterrània: Barcelona, Capital Literària de les lletres catalanes i del Tercer Món (1962-1975)

Sobre el rerafons d'una quasi total hegemonia de les normes i pràctiques acadèmiques anglosaxones dins de la disciplina de la geografia internacional, un nombre creixent de veus crítiques fora de l'àmbit anglosaxó reclamen una major atenció a les qüestions contextuals i de diversitat lingüística en aquest camp. En cap altre àmbit es fa notar tant aquest sentiment d'exclusió i marginació com en els molts intents frustrats per part de geògrafs no-anglosaxons de publicar en les revistes geogràfiques en anglès. Aquest article suggereix que l'estat actual de la qüestió d'aquest debat s'enfronta a un cert bloqueig conceptual; donat que les autoanomenades veus perifèriques de la geografia internacional semblen no poder reconciliar la tensió existent entre la crida per una major sensibilitat en la producció del coneixement amb l'ansietat de no caure en un provincialisme d'una tradició purament local o nacional. Oferim aquí un esbós del que pot ser una visió alternativa en les pràctiques de la publicació dins de la disciplina, on l'autor fa una anàlisi geohistòrica de la indústria editorial barcelonesa durant un període crucial de la transició sociopolítica i de resistència cultural antifranquista. Aprofundint així en la geohistòria d'aquell milieu urbà industrial (1962-75); l'autor revela com la capital catalana es va convertir, durant un moment breu encara que amb grans repercussions futures, en el centre de un món, lligant no només Amèrica Llatina amb la península Ibérica, sinó articulant gran part del anomenat nord i sud. La saviesa política i geogràfica derivada d'aquesta anàlisi demostra que la tasca de construir una veritable geografia internacional podria ser més complexa que el que els seus promotors volen reconèixer