Avatar = Pinocho 2.0 o «El fin de la sociedad del espectáculo»

Peer reviewedA partir de la pel·lícula Avatar, s'analitza el concepte que titula la pel·lícula com a part d'un imaginari objectiu i compartit i com una forma al·legòrica de la lluita del bé contra el mal. A aquesta anàlisi se li suma un repàs de les pel·lícules més recents de la història del cinema que tracten aquesta dimensió i es fa una analogia de l'avatar com el Pinotxo reinventat per a l'era electrònica. Alhora, s'analitza la nova experiència participativa del públic davant de la tecnologia 3D i d'una nova realitat virtual, amb plataformes com Second Life.The article analyses the concept that deems the film Avatar part of a shared and objective imaginary, and an allegory for the struggle between good and evil. Alongside this analysis, there is a review of recent films in the history of cinema that have handled these issues, analogising the avatar as a reinvention of Pinocchio for the electronic age. Likewise, there is analysis of the new participatory experience for audiences provided by 3D technology, and of the new virtual reality through platforms such as Second Life.A partir de la película Avatar, se analiza el concepto que titula la película como parte de un imaginario compartido y como una forma alegórica de la lucha del bien contra el mal. A este análisis se le suma un repaso de las películas más recientes que tratan esta dimensión y se hace una analogía del avatar como el Pinocho reinventado para la era electrónica. Asimismo, se analiza la nueva experiencia participativa del público ante la tecnología 3D y una nueva realidad virtual, con plataformas como Second Life