El papel de la Universidad en la construcción de su identidad digital

Peer reviewedLa Universidad se ve en la necesidad de adaptarse a un entorno abierto de colaboración donde la producción y la divulgación del conocimiento no son procesos exclusivos de las instituciones científicas tradicionales. Su participación en la sociedad red pasa por construir una identidad digital que entre en diálogo con todos los actores y participantes en la construcción de conocimiento. Para ello necesita redefinir su papel en la sociedad y tomar decisiones clave sobre su postura ante los elementos característicos de la cultura digital: la participación, la remediación y el bricolaje. Esta identificación requiere un cambio de actitud radical en cuestiones como son la representación colectiva de las identidades distribuidas de sus miembros, la adopción de sistemas de Open Access para fomentar el acceso libre al conocimiento y el uso de tecnologías abiertas para la producción del mismo. En este artículo se defiende la identificación de la Universidad como agente activo en la cultura digital adoptando un papel de comisariado para construir y promover contextos flexibles que permitan el trabajo colaborativo en red y atraer la innovación creativa desde fuera de sus límites organizativos.Universities face the need to adapt to an environment of open collaboration in which production and diffusion of knowledge are not exclusive to traditional scientific institutions. Being involved in the online society urges them to develop a digital identity that enters into debate with all the players and participants in the building of knowledge. In order to do this they need to redefine their role in society and make key decisions on where they stand in reference to the characteristic elements of digital culture: participation, solutions and bricoloage. This redefinition requires a radical change of attitude in matters such as the collective representation of the distributed identities of its members, the adoption of open access systems to encourage free access to knowledge and the use of open technologies to produce knowledge. This article defends the identification of the University as an active agent in digital culture playing the role of a commissioner to build and promote flexible contexts that allow collaborative work online and attract creative innovation from outside its organizational boundaries.La universitat es veu en la necessitat d'adaptar-se a un entorn obert de col·laboració on la producció i la divulgació del coneixement no són processos exclusius de les institucions científiques tradicionals. La seva participació en la societat xarxa passa per construir una identitat digital que entri en diàleg amb tots els actors i participants en la construcció de coneixement. Per a això necessita redefinir el seu paper en la societat i prendre decisions clau sobre la seva posició davant dels elements característics de la cultura digital: la participació, la remediació i el bricolatge. Aquesta identificació requereix un canvi d'actitud radical en qüestions com són la representació col·lectiva de les identitats distribuïdes dels seus membres, l'adopció de sistemes d'open access (accés lliure) per a fomentar l'accés lliure al coneixement i l'ús de tecnologies obertes per a produir-lo. En aquest article es defensa la identificació de la universitat com a agent actiu en la cultura digital adoptant un paper de comissariat per a construir i promoure contextos flexibles que permetin el treball col·laboratiu en xarxa i atreure la innovació creativa des de fora dels seus límits organitzatius