La marxa parkinsoniana i repercussions funcionals

Treball Final de Grau de Podologia, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, curs: 2016-2017, Tutor: Carles Vergès SalasEl Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu que afecta al sistema nerviós central causant una degeneració de les neurones motores localitzades a la substància negra del mesencèfal, encarregades de produir la dopamina, substància fonamental per a la regulació del moviment. La disminució d’aquesta substància impedeix que hi hagi un bon control del moviment, els estímuls que s’envien de com y quant moure’s són transmesos de manera errònia, apareixent així de forma gradual i progressiva els símptomes motors clínics de la malaltia: tremolor en repòs, rigidesa muscular, bradicinèsia, inestabilitat postural i alteració en la marxa. Els objectius d’aquest treball son: 1) Exposar la tipologia de signes i símptomes en base a l’estadi evolutiu de la malaltia, 2) Detallar les característiques de la marxa en funció de la classificació de la malaltia del Parkinson, 3) Descriure les repercussions de la malaltia del Parkinson en un grup poblacional d’estudi. Pel compliment dels objectius s’ha realitzat una recerca bibliogràfica i la realització de 23 enquestes a individus amb malaltia de Parkinson de la Fundació Catalana per el Parkinson. Les conclusions obtingudes han estat: 1) La tipologia de signes i símptomes segons l’escala de Hohenn-Yahr són: Estadi I, aparició de tremolor en repòs, rigidesa muscular i bradicinèsia (afectació unilateral). Estadi II, comença l’aparició de trastorns en la postura. Estadi III, hi predomina la inestabilitat postural, marxa festinant i blocatge motor. Estadi IV, afectació postural i presencia d’incapacitat greu. Estadi V, signes i símptomes totalment desenvolupats. 2) En l’Estadi I - II de la malaltia, no s’observa una alteració de la marxa. És a partir de l’Estadi III, que apareix la marxa festinant i congelació de la marxa. En l’Estadi IV i V, alteració greu de la marxa amb requeriment d’ajudes externes.) 3) La mostra analitzada no presentava totes les manifestacions motores clíniques pròpies de la malaltia, però si més d’una. D’aquestes hi destaquen: la tremolor en repòs, la inestabilitat postural, l’alteració en el ritme i un arrossegament dels peus, que solen provocar una alteració en la marxa, dificultant la qualitat de vida del individu