Análisis de los diseños y de los usos por parte del alumnado de los Campus Virtuales como herramienta para la práctica docente universitaria en la enseñanza de las Ciencias Experimentales

[spa] El uso de plataformas de aprendizaje online es una realidad consolidada en el mundo de la educación en general y más concretamente en el ámbito universitario. Estas aulas de aprendizaje virtuales facilitan los estudios completamente a distancia, pero también constituyen un soporte en el proceso de enseñanza – aprendizaje de asignaturas presenciales o semi-presenciales. La tendencia actual en los estudios universitarios es a encaminar la docencia hacia una metodología mezclada, o blendend learning, donde parte de ésta se desenvuelva mediante plataformas virtuales, entre las cuales destaca Moodle. En un aula virtual el profesor puede facilitar documentación a los estudiantes, pero también diseñar contenidos donde el alumnado no sea un mero receptor de información, sino que trabaje proactivamente su aprendizaje. Glosarios, cuestionarios, lecciones, wikis, foros… son herramientas que potencialmente permiten al alumno ser actor principal del proceso, ya sea mediante trabajo colaborativo con el resto de compañeros o bien como pruebas autodiagnósticas del estado de su aprendizaje. Potencialmente, pues, estas aulas o Campus Virtuales son un buen soporte para un proceso de enseñanza – aprendizaje basado en el paradigma educativo de la construcción social del conocimiento en una Era bautizada como de la información. Multitud de diseños de Campus Virtuales son posibles y cada uno de ellos puede despertar diferentes motivaciones al alumnado e incidir de forma diferente en el proceso de enseñanza – aprendizaje. En una primera fase de esta tesis doctoral se investiga la situación actual en cuanto a los diseños que realiza el profesorado en el Campus Virtual de la Universidad de Barcelona en el ámbito de las Ciencias Experimentales, más concretamente en la enseñanza de la Química. Igualmente, se investiga la relación entre la oferta y el interés del alumnado por la plataforma virtual. Los resultados muestran una oferta principal basada en la transmisión unidireccional de conocimiento, recursos ofertados por los equipos docentes sin que el alumno pueda trabajar proactivamente online. Este modelo de Campus Virtual se muestra menos atractivo para los alumnos que aquellos donde sí pueden ser partícipes activos de su aprendizaje. No obstante, la variedad de herramientas de aprendizaje activo y colaborativo es baja, siendo los cuestionarios el material más comúnmente utilizado. En la segunda fase de la investigación se analizan diseños concretos de Campus Virtuales y su uso por parte del alumnado, así como la relación con el rendimiento académico. Los diseños pasivos, donde el alumnado sólo recibe información, no muestran una influencia sobre la calificación, a la vez que éste tiende a dispersarse y a interesarse más por acciones complementarias de la plataforma como consultar los perfiles de otros compañeros. En los Campus Virtuales activos, allí donde se ofertan herramientas de aprendizaje donde el alumno es el protagonista, el interés por estas acciones es menor a la vez que se muestra una clara relación entre el uso y el aprendizaje del alumnado. Se observa una forma diferenciada de usar el Campus Virtual en función del tipo de alumnado, tanto en cantidad como en calidad, siendo los alumnos con altas calificaciones los que aprovechan más la plataforma y las herramientas de aprendizaje activo. Cuando el uso de los materiales es voluntario es entre estos alumnos donde la actividad es mayor. Gracias a estrategias de incentivación ligadas claramente a la calificación se consigue que los alumnos con mayores dificultades de aprendizaje, aquellos para los que principalmente van dirigidas dichas herramientas, aumenten el uso a altas cotas, si bien la forma de trabajar con ellas diverge entre tipologías de alumnos.[eng] The use of Virtual Learning Environments (VLE) is a consolidated reality in educational institutions and more specifically in universities. These VLE promote distance studies, but also provide support in the teaching-learning process in blendend learning methodologies, where part of it is developed through these virtual platforms. Many VLE designs are possible and each one of them awakes different motivation to the students, influencing in a different way in the teaching - learning process. In a first phase of this PhD thesis, we investigate the current situation in the design types of VLE in the field of Experimental Sciences, more specifically in Chemistry, of the University of Barcelona Likewise, the relationship between the offer and the interests of the students by the VLE is investigated. The results show a main offer based on an unidirectional transmission of knowledge. This VLE model is less attractive to students than those ones where they are active in their learning process. In the second phase of the research, we analyse different designs of VLE and the use given by student, as well as the relationship with their academic performance. Passive designs, where the student only receives information, do not show an influence on the marks, while the students tend to be dispersed and to be more interested in complementary actions of the platform, such as to consult the profiles of the classmates. In active VLE, the interest for these complementary actions is significantly lower, appearing a clear relationship between the student use of the platform and its learning. A differentiated form of use is observed depending on the type of students. Thus, high graded students use is higher, both in quantity and in quality, and take more advantage of the VLE and of the active learning tools as well. When the use of the materials is willingly, high graded students use is higher. Thanks to incentive strategies clearly linked to marks, students with greater learning difficulties increase their use at high levels, although the way of working with them differs between the different types of students.[cat] L'ús de plataformes d'aprenentatge online és una realitat consolidada en el món de l'educació en general i més concretament en l'àmbit universitari. Aquestes aules d'aprenentatge virtuals faciliten els estudis completament a distància, però també constitueixen un suport en el procés d'ensenyament - aprenentatge d'assignatures presencials o semi-presencials. La tendència actual en els estudis universitaris és a encaminar la docència cap a una metodologia mesclada, o blendend learning, on part d'aquesta es desenvolupa mitjançant plataformes virtuals, entre les quals destaca Moodle. En una aula virtual el professor pot facilitar documentació als estudiants, però també dissenyar continguts on l'alumnat no sigui un mer receptor d'informació, sinó que treballi proactivament el seu aprenentatge. Glossaris, qüestionaris, lliçons, wikis, fòrums ... són eines que potencialment permeten a l'alumne ser actor principal del procés, ja sigui mitjançant treball col·laboratiu amb la resta de companys o bé com a proves autodiagnóstiques de l'estat del seu aprenentatge. Potencialment, doncs, aquestes aules o Campus Virtuals són un bon suport per a un procés d'ensenyament - aprenentatge basat en el paradigma educatiu de la construcció social del coneixement en una Era batejada com de la informació. Multitud de dissenys de Campus Virtuals són possibles i cada un d'ells pot despertar diferent motivació a l'alumnat i incidir de forma diferent en el procés d'ensenyament - aprenentatge. En una primera fase d'aquesta tesi doctoral s'investiga la situació actual pel que fa als dissenys que realitza el professorat al Campus Virtual de la Universitat de Barcelona en l'àmbit de les Ciències Experimentals, més concretament en l'ensenyament de la Química. Igualment, s'investiga la relació entre l'oferta i l'interès de l'alumnat per la plataforma virtual. Els resultats mostren una oferta principal basada en la transmissió unidireccional de coneixement, recursos oferts pels equips docents sense que l'alumne pugui treballar proactivament en línia. Aquest model de Campus Virtual es mostra menys atractiu per als alumnes que aquells casos on sí que poden ser partícips actius del seu aprenentatge. No obstant això, la varietat d'eines d'aprenentatge actiu i col·laboratiu és baixa, sent els qüestionaris el material més comunament utilitzat. A la segona fase de la investigació s'analitzen dissenys concrets de Campus Virtual i el seu ús per part de l'alumnat, així com la relació amb el rendiment acadèmic. Els dissenys passius, on l'alumne només rep informació, no mostren influència sobre la qualificació, a la vegada que els alumnes tendeixen a dispersar-se i a interessar-se més per accions complementàries de la plataforma, com consultar els perfils d'altres companys. En els Campus Virtuals actius, allà on s'ofereixen eines d'aprenentatge on l'alumne és el protagonista, l'interès per aquestes accions és menor a la vegada que es mostra una clara relació entre l'ús i l'aprenentatge de l'alumnat. S'observa una forma diferenciada de fer servir el Campus Virtual en funció del tipus d'alumnat tant en quantitat com en qualitat, sent els alumnes amb altes qualificacions els que aprofiten més la plataforma i les eines d'aprenentatge actiu. Quan l'ús dels materials és voluntari, és entre aquests alumnes on l'activitat és més gran. Gràcies a estratègies d'incentivació lligades clarament a la qualificació s'aconsegueix que els alumnes amb més dificultats d'aprenentatge, aquells per als quals principalment van dirigides aquestes eines, augmentin l'ús a altes cotes, si bé la forma de treballar amb elles divergeix entre tipologies d’alumnes