La crisi econòmica a l’aula: les representacions socials dels nois i noies i les seues perspectives de futur

La crisi actual suposa un fenomen clau per comprendre el moment present i els vinents. La generació que estudia en aquesta conjuntura i que escolta les prediccions més obscures sobre el futur, es trobarà amb un món canviat i l’afrontarà des d’una mentalitat diferent, potser resignada o pel contrari amb major compromís i participació política. La visió que reben de la crisi, dels polítics, de les mesures que prenen, el paper dels mass media i les xarxes socials... tindran un pes clau en la formació de les seues imatges, els aprenentatges del passat i les seues projeccions, per aquest motiu considere important aquest tema d’estudi. La tesi intenta respondre a aquestes preguntes: Quines són les representacions socials dels alumnes sobre la crisi? Quines són les causes, les conseqüències, els responsables? Quin paper atorguen als ciutadans, a l’Estat, a les institucions i entitats internacionals? Quines són les solucions que proposen? Quin origen tenen, d’on provenen, aquestes representacions socials? Com condiciona la crisi econòmica actual la mirada dels alumnes sobre el passat i el present? Ha canviat la forma d’entendre els temes? Com influeix en la seua visió del futur? Com veuen el seu futur personal i laboral? I social i col·lectiu? Com les variables gènere/classe social condicionen el seu rol al futur i si la crisi ha canviat aquests arquetipus? La investigació és: 1) un estudi longitudinal sobre els canvis i continuïtats en les representacions socials d’un grup de nois i noies sobre la crisi econòmica des de 2n ESO (2012) fins a Batxillerat (2016) 2) una investigació-acció on comprovem la incidència de les classes de Ciències Socials en els seus aprenentatges i comprensió de la crisi actual i dels problemes econòmics. Els instruments utilitzats són: qüestionaris personals, temàtics amb preguntes sobre notícies relacionades amb la crisi econòmica, línies vitals, entrevistes, grups focals i observacions que es van analitzar quantitativa i qualitativament. Mentre que la seqüenciació didàctica relaciona la crisi de 1873, 1929 i 2008 utilitzant diferents tipus de fonts (gràfiques, testimonis, mapes, documentals, etc.) per comprovar si després de rebre les classes, canviaven els resultats en tornar a respondre els qüestionaris. Els resultats ens mostren que els nois i noies culpabilitzen als polítics com màxims responsables de la crisi, existeix un sentiment d’urgència en renovar els polítics actuals, però es mostren molt més cautelosos a l’hora de proposar solucions. Les seus propostes a problemes com els desnonaments són viables, mentre que són molt menys lúcids en oferir solucions a l’atur. La crisi malgrat ser un problema molt greu per a ells i elles, creuen que no condicionarà el seu futur i estan convençuts en assolir els seus projectes de vida. Comprovem que les nenes de classe social desafavorida tenen menys convicció en complir els seus somnis, de fet es veuen en uns anys en els treballs precaris de l’economia de Benidorm (cambreres de bars, cuineres o cambreres d’habitacions d’hotel). En canvi les noies que arriben a Batxillerat confien plenament en les seues possibilitats. L’alumnat que rep les classes d’Història i Economia mostra un major domini dels conceptes financers (preferent, tipus d’interès, prima de risc...) els que resulten molt difícils de definir a la resta. Després de rebre les classes d’Història són més crítics amb la crisi actual, visualitzen més culpables i responsables i entenen el pensament econòmic com un saber inferencial i relacional, dominant les diferents variables i circumstàncies multicausals que l’envolten.The current crisis represents a key phenomenon to understand the present days and the years to come. The generation that studied this situation and listened to dark predictions about the future, will find a changed world and will face it from a different mentality, perhaps they will resigned or on the contrary, with a greater commitment and political participation. The view received from the crisis, the politicians, the measures taken, the role of the mass media and social networks will have a key step in shaping their images, learning from the past and it’s projections. For this reason I consider this an important subject of study. The thesis tries to answer these questions: What are the social representations of students regarding the crisis? What are the causes, consequences, responsible? What role granted to the citizens in the state institutions and international organizations? What solutions are proposed? It’s background? Where do these social representations come from? How does the current economic crisis affects the look of the students about the past and the present? Has it changed the way of understanding the issues? How does it influence in their vision of the future? How they see their personal and professional future? And a social group? How the variables gender / social class determine their role in the future, if the crisis changes these archetypes? The research is: 1) A longitudinal study about changes and continuities in social representations of a group of men and women on the economic crisis since 2nd of ESO (2012) up to high school (2016). 2) An action/ research to check the impact of social sciences classes in their learning and understanding of the current crisis and economic problems. The tools used are: personal questionnaires, thematic questions about news related to the economic crisis, lifelines, interviews, focused groups and observations were analyzed quantitatively and qualitatively. While the didactical sequel relates the crisis of 1873, 1929 and 2008 using different types of sources (graphic testimonies, maps, documents, etc.) to check after receiving the classes the results changed again answering the questionnaires. The results show that boys and girls blame the political leaders as the maximum responsible of the crisis, there is an urgent feeling in renewing the current policies, but are much more cautious when proposing solutions. The proposals to their problems and evictions are viable, while they are much less lucid in providing solutions to unemployment. Despite the crisis has been a very serious problem for them and they believe that it will affect their future and they are confident in achieving their life projects. We note that girls from underprivileged social classes are less convinced in fulfilling their dreams. In fact, they see themselves working in precarious jobs in the economy of Benidorm (bars waitresses, cooks, hotel maids). Instead, the girls that reach high school trust in theirs possibilities. Students who receive classes of History and economics show greater dominance of financial concepts (preferential interest rate risk premium...) which become more difficult to define than the rest. After receiving lessons of history, they are more critical about the current crisis, they visualize more culpable and responsible and conceive the economic thinking as an understanding of inferential knowledge and relational variables dominating the multiple causes and circumstances surrounding it