Quines empreses han aguantat millor la crisi, les empreses familiars o les no familiars?

<p><strong>Objecte:</strong> En aquest estudi és porta a terme un anàlisi comparatiu sobre l’evolució de l’estructura econòmica i financera que presenten les empreses familiars i no familiars de Catalunya en un context d’intensa crisi econòmica. La seva finalitat és poder donar resposta a dos qüestions principals: identificar les característiques diferencials de l’EF respecte a l’EnF i comprovar si aquestes característiques diferencials han permès a les EF aguantar millor la crisi econòmica.</p> <p><strong>Disseny/metodologia: </strong>S’ha analitzat una mostra de 750 grans i mitjanes empreses de Catalunya (550 familiars i 200 no familiars) durant el període 2008-2012. Les dades s’han obtingut a través de la base de dades SABI, i per a la classificació de les empreses en familiars i no familiars s’ha dut a terme una comprovació individual de cadascuna d’elles per evitar habituals errors de classificació. Posteriorment les empreses s’han classificat en funció de la seva dimensió per dotar d’una major robustes els resultats. També s’ha procurat que la distribució d’empreses per sectors fos similar en les diferents categories per evitar que un efecte sectorial pogués tergiversar els resultats de l’estudi.</p> <p><strong>Aportacions i resultats:</strong> L’estudi ha permès constatar les hipòtesis establertes sobre el finançament de les empreses familiars i concloure que aquestes presenten una estructura financera diferent a les Empreses no familiars. Les empreses familiars als seus balanços, presenten un major nivell d’autofinançament gràcies a la seva menor distribució de dividends. A més a més, les EF presenten millors resultats en quant a nivells de cobertura i liquiditat, ja que es troben més capitalitzades i presenten uns nivells d’endeutament inferior que les Empreses no familiars. Aquestes característiques patrimonials i financeres han contribuït a que les empreses familiars aguantin millor els anys de crisi, produint-se durant aquests anys, una menor proporció d’empreses familiar que han presentat pèrdues.<strong> </strong></p> <p><strong>Limitacions: </strong>En aquest estudi s’han classificat com empreses familiars aquelles on a més a més de la propietat, algun membre de la familiar també participava de la gestió de la mateixa. No obstant, estudis previs defensen que no totes les empreses familiars comparteixen les mateixes característiques, i que per tant, altres factors s’haurien de tenir en compte. Per això, en futurs desenvolupaments del treball es podrien considerar altres característiques per sublclassificar la mostra, com per exemple, la participació d’un membre de la família com a CEO o l’edat de l’empresa. Per altra banda, en aquest estudi únicament s’han analitzat grans i mitjanes empreses, serà interessant veure si existeix una coincidència de resultats en les petites empreses.</p> <strong>Valor afegit: </strong>Diversos treballs han analitzat les característiques diferencials de les empreses familiars, mentre que altres treballs han analitzat els efectes de la crisi en el teixit empresarial. No obstant, aquest treball conjuga els dos enfocaments, i analitza si aquests trets característics de l’empresa familiar han permès que estiguessin millor preparades que les empreses no familiars a l’hora d’afrontar l’actual crisi econòmica, un aspecte poc abordat fins ara en la literatura recent.<p>