El conflicto social en la globalización neoliberal y el neoconservadurismo: entre las nuevas guerras y el populismo punitivo

Com conseqüència de les transformacions polítiques i econòmiques de les últimes dècades, amb la situació del model de l’Estat Social per un model de tall neoliberal, s’ha produït en el camp del dret l’abandonament d’un dret resocialitzador garantista (amb totes les seves mancances) i l’aposta per un dret del tipus vindicatiu. La formula actual d’aquest dret vindicatiu que correspon al model neoliberal és el populisme punitiu. En la present investigació volem fer una primera aproximació panoràmica d’aquest fenomen jurídic tant en la seva dimensió històrica, econòmica i política com discursiva. Per això, la nostre intenció és, per un costat, presentar el marc històric polític-econòmic que ha possibilitat i en el que s’ha desenvolupat el populisme punitiu contemporani, i per això s’ha realitzat una aproximació al marc històric del final de la Guerra Freda i de la Postguerra Freda que han produït forts canvis en el món tal com el vam conèixer. Un món que ha entronitzat el sistema capitalista en la seva vessant neoliberal com hegemònic, les polítiques neoconservaodres i que han portat a l’aparició de <em>noves guerres</em>, tot això amb una forta influència en el sistema punitiu. Per una altre part i derivant de l’anterior, hem volgut prestar atenció a dos discursos polítics que han monopolitzat el rumb de la política de les últimes dècades: el neoliberalisme i neoconservadurisme, marc polític en el que s’ha desenvolupat el populisme punitiu. Per últim farem un breu repàs a una tipologia de casos que han servit de <em>cavalls de Troya penal </em>i que han sigut utilitzats per difondre el populisme punitiu, com són la utilització de casos sobre menors, sobre dones, les noves tecnologies, la immigració, la guerra, les protestes socials i la crisi o el desenvolupament