Pintar com escriure. Una passejada pels museus rierans

El motiu d'aquest article és la ubicació i anàlisi d'un nombre representatiu de pintures que trobam en l'obra literària de Carme Riera, les quals tracen un fil conductor a través de les dones i el paisatge. Entre les múltiples perspectives que la relació citada permet, en tractarem tres: l'ús de l'obra pictòrica com a font d'argument literari a <em>Una primavera per a Domenico Guarini</em>,<em> Lassa, més t'hauria valgut </em>i<em> Escenarios para la felicidad</em>; l'ús d'imatges dotades d'una significació concreta i precisa a <em>L'estiu de l'anglès</em>, <em>Amb ulls americans</em> i <em>Temps d'una espera</em>; i finalment l'evocació d'imatges suggerides a partir de seqüències literàries a <em>Contra l'amor en companyia</em> i <em>La meitat de l'ànima