Intertextos: sobre les fonts i els motius literaris de «Lo desengany» de Fontanella

En aquest article s’estudien les fonts i els préstecs literaris que es poden detectar en «Lo Desengany», una notable peça dramàtica en dos actes escrita per Francesc Fontanella cap al 1650. Bon coneixedor de la literatura clàssica i de les iteratures més importants del seu temps (la castellana, la francesa i la italiana), Fontanella reflecteix en aquesta obra les seves lectures, i concretament les dels «Idil·lis» de Teòcrit, les «Metamorfosis» d’Ovidi, la «Farsàlia» de Lucà, «La Araucana» d’Alonso de Ercilla (1569-1589) o «L’illusion comique» de Pierre de Corneille (1636). També hi ha la influència de temes populars castellans (les «coplas de trescientas cosas más»), i coincidències que no suposen necessàriament una imitació, sinó una mateixa visió del món i de la literatura, compassa amb Luis de Góngora, Juan Ruiz de Alarcón («Las paredes oyen») o Calderón de la Barca («El mágico prodigioso»). Tot aquest repàs constitueix un bon exemple de com es va anar construint aquest gran patrimoni literari que és el barroc europeu