Cooperar per ensenyar, aprendre de forma cooperativa

La següent experiència sorgeix de la inquietud dels autors per aconseguir una coherència més gran entre el seu discurs pedagògic (aprenentatge cooperatiu, pedagogia crítica...) i la pràctica educativa en la formació dels futurs docents i educadors. Lamentablement, aquesta pràctica és desvirtuada per les nombroses barreres estructurals que oposa el context institucional: individualisme i aïllament docents, competitivitat, fragmentació curricular... Per aconseguir-ho, es va intentar transformar cada grup d'estudiants en una comunitat d'aprenentatge, fomentant la seva implicació i participació per tal de que poguessin integrar el coneixement acadèmic amb el coneixement social o interaccional, descobrir el valor de la reflexió sobre la pràctica i desenvolupar co-responsabilitat a l'aprenentatge. En definitiva, es tractava d’establir corrents dialògiques entre les subjectivitats de cada alumne, i entre aquests i els professors. En avaluar l'experiència vàrem poder constatar un increment de l'atenció sostinguda durant tot el curs, al trencar amb el costum de confiar l’avaluació a l’esforç final davant l’examen, així com una més sòlida cohesió de grup que va afavorir la interacció, l’intercanvi de coneixements i la col·laboració. Al mateix temps, els mateixos autors van poder experimentar una major satisfacció professional, intel·lectual i emocional