De les màscares als avatars: transformacions mitjançant pròtesis digitals

<p>Aquest article proposa un enfocament i un raonament crítics sobre la connexió entre nocions i pràctiques relacionades amb les màscares, els avatars i els éssers humans, i mira de conèixer i entendre'n les funcions i els desenvolupaments en la tecnocultura contemporània. Les màscares i els avatars tenen moltes característiques comunes; totes dues són nocions creades per cultures orals amb un fort significat religiós que han canviat al llarg dels anys i han esdevingut una part de les activitats lúdiques de la vida diària. Al començament del segle xx, Sigmund Freud va dir que l'ésser humà és una mena de déu ortopèdic, i a la dècada de 1960, Marshall McLuhan va encunyar la idea de la tecnologia com a <em>extensió de l'ésser humà</em>. Avui dia, dins d'una societat mòbil, digital i connectada en xarxa, mitjançant entorns virtuals multiusuari com <em>Second Life</em>, <em>There</em> i <em>World of Warcraft</em>, s'hauria de definir l'ésser humà no solament com l'usuari de pròtesis, sinó, al mateix temps, com una pròtesi controlada per un avatar. La nostra hipòtesi proposa que els avatars contemporanis, en el camp de la informàtica, són pròtesis que inclouen i substitueixen la noció original de màscara, utilitzada per primer cop en el teatre i la literatura, i transformen la manera com interactuem i com ens pensem a nosaltres mateixos.