La Lucrècia Borja de ficció en el drama d’Hugo i els seus derivats

El drama Lucrèce Borgia de Victor Hugo confereix al personatge històric una sèrie d’atributs en sintonia amb el gust sensacionalista de l’època: en ser dona, poderosa, bella i formada. Lucrècia Borja és el millor exemple d’allò que Kristeva anomena «l’abjecte» en les Pouvoirs de l’horreur (1980). Una imatge de femme fatale lligada al verí o l’incest que es popularitzarà gràcies a les nombroses obres derivades del drama: de l’òpera de Donizetti als romanços populars de manera que les característiques del personatge de ficció s’imposaran a l’històric en l’imaginari col·lectiu. Lucrècia Borja, que fins aleshores havia estat considerada un instrument al servei de les polítiques familiars, entrarà a formar part per «mèrits» propis del triangle del mal junt amb l germà, Cèsar Borja, i son pare, el papa Alexandre VI. The Victor Hugo’s drama Lucrezia Borgia gives to the historical character some attributes in line with the sensationalist preferences of that time: being a female, powerful, beautiful and educated. Lucrezia Borgia is the best example of what Kristeva names «the abject» in Pouvoirs de l’horreur (1980). The character is a femme fatale image linked to poison or incest and it was popularized thanks to the many works resulting from this drama. So that, the features of the fictional character prevailed to the real historical character in the popular beliefs, this happened in Donizetti’s opera, but also in the chapbooks of that time. Lucrezia Borgia had previously been considered an instrument in the service for family policies, but she became part of an evil triangle, thanks to her own attitude, along with her brother, Cesare Borgia, and her father, the pope Alexander VI