La divulgació científica del futur: hi ha lloc per l'epigenètica?

According to different studies carried out in Spain, the society of this country suffers a deficit of scientific information. Interest in this branch of knowledge is greater than the amount of news that is being provided to them. Something does not work in the divulgation mechanisms. The media, the main mass source of this knowledge, does not dare to transmit it and when they do it is always compressed in small doses. With the advancement of technology, media such as digital press or social networks are beginning to be established as the main foundations of divulgation among the young people. Due to the gratuitousness of these resources it is imperative to start here the revolution of science. When we observe this lack of scientific information, we cannot avoid thinking that, at the speed at which science advances society is missing many discoveries that could be fundamental to understand everything that surrounds them. Epigenetics, for example, counts with more than a decade of primordial findings in order to understand how our genes work, and even so, it seems that only a very small fragment of the population has heard about it. This work, therefore, pretends to make an estimation of the scientific content that is reproduced in the main media, as well as the amount of information on epigenetics that has been transmitted to the community until now. The same way, it seeks to reveal what it is that society seeks in scientific news, with the aim of making them more attractive to a non-specialized audience. The results of this work show a future in which scientific divulgation has to be free and at the same time reliable, accessible at all times and explained in a simple and graphic way, since the first cause of disinterest in people is the lack of understanding.Segons diferents estudis realitzats a l'Estat espanyol, la societat d'aquest país pateix un dèficit d'informació científica. L'interès per aquesta branca del saber és més gran que la quantitat de notícies que se'ls hi proporciona. Quelcom no rutlla en els mecanismes de divulgació. Els mitjans de comunicació, la principal font de masses d'aquest coneixement, no s'atreveix a transmetre'l i ho fa només en petites dosis. Amb l'avenç de la tecnologia, mitjans com la premsa digital o les xarxes socials comencen a establir-se com a principals fonaments de la divulgació entre els més joves. Deguda la gratuïtat d'aquests recursos és imprescindible que la revolució de la ciència comenci aquí. Quan s'observa aquesta falta de informació científica no es pot evitar pensar que, a la velocitat a la que avança la ciència, la societat s'està perdent molts descobriments que podrien ser fonamentals per entendre tot el que els envolta. L'epigenètica, per exemple porta més d'una dècada de troballes primordials per comprendre el funcionament dels nostres gens, però sembla ser que un fragment molt petit de la població n'ha sentit a parlar. Aquest treball, per tant, pretén realitzar una estimació del contingut científic que es reprodueix en els principals mitjans, així com de la quantitat d'informació sobre epigenètica que s'ha transmès fins ara a la comunitat. Alhora cerca revelar què és el que busca la societat en una notícia científica, amb l'objectiu de fer-les més atractives per a un públic no especialitzat. Els resultats d'aquest treball mostren un futur en el qual la divulgació científica ha de ser gratuïta i alhora fiable, accessible en tot moment i explicada d'una forma simple i gràfica, atès que la primera causa de desinterès en les persones és la falta de comprensió.Según distintos estudios realizados en el Estado español, la sociedad de este país sufre un déficit de información científica. El interés por esta rama del saber es más grande que la cantidad de noticias que se les proporciona. Algo no funciona en los mecanismos de divulgación. Los medios de comunicación, la principal fuente de masas de este conocimiento, no se atreve a transmitirlo y lo hace sólo en pequeñas dosis. Con el adelanto de la tecnología, medios como la prensa digital o las redes sociales empiezan a establecerse como principales fundamentos de la divulgación entre los más jóvenes. Debida de la gratuidad de estos recursos es imprescindible que la revolución de la ciencia empiece aquí. Cuando se observa esta falta de información científica no se puede evitar pensar que, a la velocidad a la que avanza la ciencia, la sociedad se está perdiendo muchos descubrimientos que podrían ser fundamentales para entender todo lo que les rodea. La epigenética, por ejemplo, lleva más de una década de hallazgos primordiales para comprender el funcionamiento de nuestros genes y aun así, parece ser que sólo un fragmento muy pequeño de la población ha escuchado hablar. Este trabajo, por lo tanto, pretende realizar una estimación del contenido científico que se reproduce en los principales medios, así como la cantidad de información sobre epigenética que se ha transmitido hasta ahora a la comunidad. A su vez, busca revelar qué es lo que busca la sociedad en una noticia científica, con el objetivo de hacerlas más atractivas para un público no especializado. Los resultados de este trabajo muestran un futuro en el que la divulgación científica tiene que ser gratuita y a la vez fiable, accesible en todo momento y explicada de una forma simple y gráfica, dado que la primera causa de desinterés en las personas es la falta de comprensión