La crisi rural mallorquina els segles XV i XVI

Una de les característiques més significatives de la societat mallorquina medieval és l'estreta vinculació entre la Ciutat i el camp, és a dir, la part forana, de tal manera que es fa difícil d'aïllar la problemàtica d'aquesta sense tenir en compte alhora la de la Ciutat. J. M. Quadrado destacava encertadament en el seu estudi sobre de Forenses y ciudadanos) que la prosperitat de l'illa, els segles XIII i XIV, es degué precisament al fet que els interessos d'ambdues parts no solament coincidien, sinó que es complementaven: del camp procedia una bona part de la riquesa que la Ciutat comercialitzava. Però la vinculació no era només econòmica, sinó també política: els jurats de la Ciutat tenien jurisdicció sobre tota l'illa; la part forana formava un organisme estructurat que tenia la seva representació en el sindicat fora que residia a la Ciutat i formava part, encara que minoritàriament, del Gran i General Consell, amb jurisdicció sobre tota l'illa. El sistema impositiu establert el segle XIV distribuïa les càrregues segons la proporció fixada de 2:1 entre la Ciutat i el camp respectivament