Researching social inequalities in the Mathematics classroom: Achievements and expectations

En els últims 20 anys ha augmentat l'atenció dispensada a les desigualtats socials en els assoliments en matemàtiques. Les perspectives microsociològiques en les investigacions sobre educació matemàtica apunten a les particularitats de la cultura de l'aula i als patrons, però també a les contingències, prevalents en la construcció del significat a l'aula de matemàtiques. Per tal de generar una sociologia de la instrucció matemàtica, l'enfocament empíric de la nostra investigació es dirigeix cap a aquests patrons microsociològics d'interacció a l'aula relacionats amb la construcció d'una jerarquia d'assoliments en les matemàtiques escolars. L'aplicació del marc teòric de Basil Bernstein resulta útil a l'hora d'explorar aquests patrons d'interacció. Degut al nostre interès en l'elaboració d'aquest marc, el propòsit d'aquest article és doble: com a resultat del nostre estudi empíric presentarem, en primer lloc, una llista de mecanismes d'interacció que afecten l'estratificació dels assoliments en matemàtiques dels estudiants. Posteriorment reflexionarem sobre els límits de la teoria de Bernstein que percebem en el nostre treball i les expectatives de teorització i investigació addicionals. D'aquesta manera, centrarem el nostre enfocament en la corporalitat, normativitat i drets pedagògics, mostrant així el seu impacte, que encara està, en gran mesura, desatès.En los últimos 20 años ha aumentado la atención dispensada a las desigualdades sociales en los logros en matemáticas. Las perspectivas microsociológicas en las investigaciones sobre educación matemática apuntan a las particularidades de la cultura del aula y a los patrones, pero también a las contingencias, prevalentes en la construcción del significado en el aula de matemáticas. Con el objeto de generar una sociología de la instrucción matemática, el enfoque empírico de nuestra investigación se dirige hacia esos patrones microsociológicos de interacción en el aula relacionados con la construcción de una jerarquía de logros en las matemáticas escolares. La aplicación del marco teórico de Basil Bernstein resulta útil a la hora de explorar esos patrones de interacción. Dado nuestro interés en la elaboración de este marco, el propósito del presente artículo es doble: como resultado de nuestro estudio empírico presentaremos, en primer lugar, una lista de mecanismos de interacción que afectan a la estratificación de los logros del alumnado en matemáticas. Posteriormente reflexionaremos sobre los límites de la teoría de Bernstein que percibimos en nuestro trabajo y las expectativas de teorización e investigación adicionales. De este modo centraremos nuestro enfoque en la corporalidad, normatividad y derechos pedagógicos mostrando así su impacto que está aún, en gran medida, desatendido.During the last 20 years, increasing attention has been placed on social inequalities in mathematics achievement. Micro-sociological perspectives in research on mathematics education point to the particularities of classroom cultures and to the patterns, but also contingencies, prevalent in the construction of meaning in the mathematics classroom. With the aim of generating a sociology of mathematics instruction, the empirical focus of our research is directed at those micro-sociological patterns of classroom interaction that are related to the construction of a hierarchy of achievement in school mathematics. Applying Basil Bernstein’s theoretical framework proves to be useful in exploring these interactional patterns. As we are interested in elaborating on this framework, the purpose of the present paper is twofold: given the results of our empirical study, we will firstly present a list of interactional mechanisms that affect a stratification of students’ achievement in mathematics. Afterwards, we will reflect on the boundaries of Bernstein’s theory that we perceived in our work, opening up desiderata for further theorizing and research. In doing so, we will focus upon corporeality, normativity and pedagogic rights and illustrate their still predominantly neglected impact