La Tasca gramatical d'Antoni M. Alcover

El concepte de gramàtica del final del s. XIX i de ben entrat el s. XX sens dubte l’hem d’emmarcar en la lingüística historicocomparativa que dominà tota l’època vuitcentista europea i propicià el desenvolupament d’una nova ciència: la romanística —i amb ella la catalanística. La lingüística romànica havia d’atènyer el seu punt àlgid de forma paral. lela als treballs més reeixits dels neogramàtics, que com a escola més representativa de la segona meitat del s. XIX ens donaria, després dels seus fundadors germànics —especialment Paul (1880) i Brugmann (1903), entre els més coneguts pels nostres primers lingüistes—, figures tan excelses com el mateix Ferdinand de Saussure (1857-1913), i a casa nostra Antoni M. Alcover (1862-1932) i Pompeu Fabra (1868-1948)