Propietats i capacitat antioxidant de les diferents part de l'all

L’all és un aliment que durant la història ha tingut un paper important en la salut. Al llarg de diversos estudis s’ha demostrat que el seu alt contingut en substàncies nutritives com els compostos organosulfurats, es beneficiós per l’organisme, ja que activen elements de resposta antioxidant, fan que NRF2 es dissociï de Keap 1 i així promouen la transcripció de gens antioxidants per poder regular l’estrès oxidatiu. Es va voler estudiar els efectes d’aquests compostos segons les diferents parts de l’all que s’utilitzés, ja que normalment no es coneix gaire les propietats de les diferents parts de l’all que no es consumeixen. Es va observar com afectaven a la dissociació de NRF2, la seva translocació al nucli de les cèl·lules CACO2 en un procés in vitro i es va mirar la capacitat antioxidant de una extracció química dels antioxidants i amb una extracció fisiològica. La fulla de protecció era la que més semblava induir la translocacció de NRF2, tot i que la diferencia no era significativa. També va ser la que tenia més capacitat antioxidant, tant en cru com en el digerit, tot i això es necessitaria repetir més vegades les probes per poder tenir evidència científica