Estudi de valoració de la ingesta diària en la gent gran institucionalitzada amb disfàgia

La disfàgia és un problema molt freqüent en persones d’edats avançades, es tracta de la dificultat per la deglució, sigui de sòlids o de líquids. Algunes de les conseqüències de patir disfàgia són desnutrició i deshidratació, que són importants de controlar en persones grans. En l’estudi s’intenta determinar la prevalença de disfàgia en una residència de gent gran, així com confirmar la relació amb alguns possibles paràmetres i comprovar si l’alimentació actual dels residents cobreix les seves necessitats energètiques diàries. El mètode utilitzat per determinar la disfàgia són les proves de cribratge EAT-10 i MECV-V sobre una mostra de població de 96 pacients de entre 70 i 100 anys. Es relacionen els resultats amb altres paràmetres com edat, IMC i GDS, i es calcula els seus requeriments energètics diaris. Els resultats que s’extreuen de l’estudi són que hi ha grans diferencies entre les dades obtingudes de les proves de cribratge, i que es mostren més fiables les que provenen del MECV-V. No hi ha clars indicis de que els factors analitzats siguin variables a tenir en compte per la disfàgia. En el cas de les dietes, es mostra que cobreixen els requeriments energètics dels pacients sense problemes