Arcaismes, innovacions i tòpics sintàctics a la primera oratòria àtica

A les pàgines que segueixen tractarem de l'aportació de la sintaxi a la configuració de la llengua de l'oratòria i de la prosa àtica en general. És cert que l'atenció de molts estudiosos es centra en l'ús d'estructures i fórmules retòriques i en la configuració d'un repertori lèxic i fraseològic propi del gènere, i, més en concret, de cadascuna de les espècies que el conformen -política, judicial, epidíctica-. Però això no pot condicionar la metodologia d'anàlisi de cap llengua, literària o no. Ja en ocasions anteriors hem acudit a la sintaxi per tal de caracteritzar la llengua d'un autor o la d'un gènere