Essays on development economics from a macroeconomic perspective

Aquesta tesi es centra en diferents aspectes relacionats amb el desenvolupament economic. Primer estudia els efectes de la emigració internacional en la desigualtat econòmica als països d’origen dels emigrants. Es construeix un marc teòric que reprodueix la relació en forma de U inversa entre la desigualtat i el nivell de desenvolupament tal i com va descriure Kuznets. A la vegada considera la decisió a emigrar de manera endògena i és capaç de replicar les relacions observades entre emigració i educació. S’observa que els treballadors altament qualificats emigren més que no pas els mig o poc qualificats. A més, en els països en desenvolupament, observem que si els costos migratoris són baixos, llavors els traballadors poc qualificats emigren més que no pas els mig qualificats, mentres que si són alts, els mig qualificats emigren més que els poc qualificats. També s’estableix que l’evolució de la tecnologia juntament amb els costos migratoris determinen els efectes de la emigració en l’educació, els ingressos i la desigualtat econòmica en diferents països. El model associa la migració amb els ingressos a través de les remeses enviades pels migrants als països d’origen. Les prediccions del model són que en els estadis inicials de desenvolupament, els ratis migratoris augmenten i la migració augmenta la desigualtat econòmica al llarg del temps si els costos migratoris són alts. En estadis més avançats de desenvolupament o si els costos migratoris són molt baixos, els ratis migratoris i la desigualtat decreixen al llarg del temps. En el següent capítol, s’explora el sector informal com una causa de multiplicitat d’equilibris a llarg termini dels països. El model estableix una relació entre desigualtat salarial, acumulació de capital humà, treball infantil i nivell de desenvolupament en el llarg termini que és consistent amb els següents fets estilitzats: el sector informal és menys productiu i principalment fa servir treballadors poc qualificats. Quan l’informalitat augmenta, la proporció de treball infantil augmenta i la proporció de persones amb educació universitaria decreix. L’alt nivell de desigualtat en els països en desenvolupament és inconsistent amb les prediccions fetes pels models teòrics amb complementarietat entre treballadors molt i poc qualificats (fent servir els paràmetres estàndard de la literatura). El model pot generar equilibris transitoris amb informalitat o trampes de pobresa degudes a l’informalitat. La calibració del model amb les dades dóna suport al cas de la trampa de pobresa. Tot i que l’informalitat protegeix els treballadors poc qualificats de l’extrema pobresa en el curt termini, en el llarg termini fa que les nacions en desenvolupament no convergeixin cap als nivells de riquesa dels països desenvolupats. En el següent pas s’analitza l’efectivitat de polítiques de desenvolupament per intentar que els països sortin de la trampa de pobresa. Els experiments numèrics mostren que els subsidis a l’educació són el més econòmics. L’últim capítol intenta explicar perque els països africans no han experimentat el mateix creixement que els països desenvolupats tot i que els nivells de capital humà i de població urbana han crescut entre els més ràpids del mon. Les dades revelen una associació positiva entre l’acumulació de capital humà, població urbana i creixement econòmic per diferents països i a través del temps. Donada aquesta paradoxa, es fa servir una hipòtesis de costos d’ajustament per tractar d’explicar-la. Segons aquesta hipòtesi, el baix, o inclós negatiu, rendiment de l’educació en el curt termini pot ser degut a costos transitoris d’ajustament. Es construeix un model senzill sota aquesta hipòtesis i la majoria dels paràmetres es calibren fent servir estimacions de tipus panell en el període comprés entre l’any 1975 i el 2000. Una vegada s’han calibrat els paràmetres del model, aquest es fa servir per comparar simulacions amb les sèries històriques d’Àfrica i altres regions per confirmar la validesa del model. La calibració del model prediu un creixement econòmic per les properes décades però a la vegada prediu que no s’espera observar convergència en els nivells de riquesa dels països en desenvolupament cap als països desenvolupats.In this dissertation I firstly study the effects of international migration on income inequality in the origin country of migrants. A theoretical framework is built to reproduce the inverted- U shape relationship between inequality and level of development stated by Kuznets. The model also endogeneizes the decision to emigrate and it is able to replicate the stylized facts on relations between migration and education. These stylized facts show that, overall, highly skilled workers emigrate more than medium- and low-skilled workers. In regards to developing countries however, a different pattern exists which is that, low-skilled workers are more likely to emigrate than medium-skilled workers if migration costs are low, whereas the latter is reversed if migration costs are high. In addition, it is established that the evolution of technology, together with migration costs determines the effects of migration on education, income and wealth inequality within different countries. The model associates migration and income in the origin country through remittances sent by migrants to their family. The predictions of the model claim that in the initial stages of development, migration rates increase and migration enlarges economic inequality over time for high migration costs. At more advanced stages of development or in the case that migration costs are low, migration rates and wealth inequality decline over time. Secondly, I explore the informal sector as a source of multiplicity of equilibria in the long-run level of countries’ development. The model establishes a relationship between wage inequality, human capital accumulation, child labor, and long-run growth, which is consistent with the following stylized facts: the informal sector is less productive and mainly uses low-skilled workers. As informality increases, the proportion of child labor is increased and the share of college educated individuals is decreased. The high level of wage inequality in developing countries has been found to be inconsistent with the predictions presented by theoretical models with complementarity between high- and low-skilled workers (research based on standard parameters). Then, quantitative theory is used to explore the implications of the above mentioned factors. The model can generate transitory informality equilibria or informality-induced poverty traps. Its calibration reveals that the case for the poverty-trap hypothesis is strong: although informality serves to protect low-skilled workers from extreme poverty in the short-run, it prevents income convergence between developed and developing nations. Hence, different development policies are analyzed in an attempt to exit the poverty trap. The numerical experiments show that subsidizing education is the most cost-effective policy option. Finally, last chapter attempts to explain why African countries have not experienced the same growth as more developed countries even though their rate and pace of human capital levels and urban population are among the highest in the world. The data reveals a positive association between human capital accumulation, urbanization and growth both over time and across countries. Taking the latter into account, an adjustment-cost hypothesis is put forward to explain this paradox. According to this hypothesis, it is argued that low or negative social return to education in the short-run might be due to the transitory adjustment or urbanization costs. A simple model is built based around this hypothesis. Furthermore, most of the structural parameters of the model are calibrated using panel data estimations from 1975 to 2000. Once parameters are calibrated, the model is used to compare simulations with the historical data on Africa and other regions to confirm the validity of the model. The calibrated model predicts an economic take-off for the next few decades, however no full convergence with high-income countries is expected to be realized