Algunes qüestions sobre els diccionaris escolars

El diccionari ha esdevingut una eina generalitzada de consulta per al parlant en la seva pròpia llengua. A més, el desenvolupament editorial ha portat a una gran oferta de diccionaris, però sobretot, ha fet veure el diccionari com un producte que ha de satisfer unes necessitats concretes diferents segons l’usuari. Aquesta especificitat és evidentment positiva, ja que no ha de ser igual un diccionari per a uns usuaris que tenen una certa competència lingüística -als quals van dirigits els diccionaris generals d’ús-, que per a uns usuaris que es troben en una fase d’aprenentatge de la llengua. I encara entre aquests, caldrà diferenciar els que l’aprenen com a segona llengua -als qui van adreçats els diccionaris per a estrangers-, dels que l’aprenen com a llengua materna -que usaran els diccionaris escolars. Davant aquests nous enfocaments, ens centrarem, a continuació, en el diccionari escolar, potser el gènere que necessita una més gran especificitat i, tanmateix, el més abandonat pels lexicògrafs