The polysemy of the noun punta and its verbal derivatives: a historical comparison of Catalan and Spanish

Aquest estudi presenta una anàlisi comparativa de l’evolució semàntica del nom punta i els verbs que se’n deriven en les llengües castellana i catalana: apuntar (cat. /cas.), despuntar (cat. / cas.), espuntar (cat.), traspuntar (cat. / cas.), puntejar (cat.) i puntear (cas.). Es pren com a marc teòric la teoria del Lexicó Generatiu (Pustejovsky 1995), que permet examinar els processos que intervenen en el sorgiment de les diverses accepcions dels mots des d’un punt de vista sub-lèxic i composicional. Partint dels supòsits d’aquesta teoria, es demostra que els canvis i extensions semàntiques experimentades per punta i els seus derivats a nivell històric responen a una sèrie de mecanismes generatius que s’activen en el context d’ús.This study presents a comparative analysis of the semantic evolution of the noun punta and its verbal derivatives in both Catalan and Spanish: apuntar (Cat. / Sp.), despuntar (Cat. / Sp.), espuntar (Cat.), traspuntar (Cat. / Sp.), puntejar (Cat.) and puntear (Sp.). The Generative Lexicon framework (Pustejovsky 1995) is adopted, which allows examining the processes that intervene in the emergence of words’ new senses from a sub-lexical and compositional standpoint. It is demonstrated that the semantic changes and extensions undergone by punta and its verbal derivatives throughout the history can be accounted for by means of a series of generative devices that operate when these terms are used in context