Memoria Histórica y Arte Público

La memòria conforma una part essencial de la identitat social i urbana de les ciutats, associant-se a objectes, processos i llocs que aglutinen el significat i el simbolisme de l'experiència històrica de la ciutadania en un context espacial. El disseny urbà contempla la transformació de la ciutat, articulant la memòria amb el "projecte urbà", de manera que la integració dels plans urbanístics i el projecte artístic generi una vinculació entre l'anàlisi territorial en conjunt amb les propostes de monumentalització concretes. Per aixó, el valor de l'art públic incideix en els processos d’evolució urbana com una a eina per dotar de sentit i imatge a la ciutat, mitjançant l'activació de pràctiques que afavoreixin l'apropiació de l'espai públic i la interacció social.L'expressió de la memòria en el context urbà assumeix l'art públic com a canal de transmissió, servint-se de mecanismes que generen símbols i doten a l’espai públic de textura i qualificació. Les diferents materialitzacions dutes a terme al segle XX, han establert un diàleg amb les pràctiques anteriors situades en la lògica del monument, entaulant vinculacions formals i fent emergir nous llenguatges en les intervencion de les últimes dècades. Aquesta situació es produeix en gran mesura degut al desenvolupament de polítiques per a la recuperació de la memòria i les polítiques de l'art públic, que han anat generant novas estratègies d'actuació. A través de l’estudi tres casos, ens apropem a les pràctiques del segle XXI, per analitzar la materialització i el procés dut a terme, enfatitzant la importància i necessitat de la participació de la ciutadania en aquest procés.Adoptem la ciutat de Barcelona com una il·lustració local de la problemàtica teòrica global, considerant la seva evolució urbana en els àmbits pròxims a la memòria i el treball realitzat per a l’articulació de l’art públic i el disseny urbà.Memories form an essential part of a social and urban city’s identity. Into the spatial context is established through the objects, processes and places that symbolize the historical experiences of the citizenship. Urban design has the ability to transform a city through “urban project” by integrating the city’s memories attributes into urban landscapes, as well as, architectural design, generating a link between the territory –its past, present, and future– and finally, the monumental proposal. The value of public art impacts the process of urban development as a tool to give the city an image and perception, giving a chance to social interaction.Public Art works as a transmission channel through mechanisms that generate symbols and give the public space its texture and quality. Different methods carried out throughout the twentieth century have established a dialogue between the previous “monument’s logic” and the practices of the more recent decades, creating formal links, but new artistic languages. This situation has affected the development of memories’ policies, as it has public art policies, which have generated strategies for public interventions to a large extent. Through three case studies, this dissertation approaches the 21st century practices, analysing the materialization and process carried out, all the while highlighting the substantial importance of citizenship participation in such projects.The city of Barcelona was chosen as a local example of the global theoretical discussion, where its urban evolution in the monumental, memorial and public art field has developed in a large way.La memoria conforma una parte esencial de la identidad social y urbana de las ciudades, asociándose a objetos, procesos y lugares que aglutinan el significado y simbolismo de la experiencia histórica de la ciudadanía en un contexto espacial. El diseño urbano contempla la transformación de la ciudad articulando la memoria histórica con el “proyecto urbano”, de manera que la integración de los planes urbanísticos y el proyecto artístico, genere una vinculación entre el análisis territorial en conjunto con las propuestas de monumentalización concretas. Para tal fin, el valor del arte público incide en los procesos de evolución urbana como herramienta para dar sentido e imagen a la ciudad mediante la activación de prácticas que propicien la apropiación del espacio público y la interacción social.La expresión de la memoria en el contexto urbano asume al arte público como canal de transmisión, sirviéndose de mecanismos que generen símbolos y doten al espacio público de textura y calificación. Las distintas materializaciones llevadas a cabo en el siglo XX han establecido un diálogo con las prácticas anteriores situadas bajo la “lógica del monumento”, entablando vinculaciones formales, y haciendo emerger nuevos lenguajes en las intervenciones de las últimas décadas. Esta situación se produce en gran medida debido al desarrollo de políticas de recuperación de la memoria y políticas de arte público, que han ido generando estrategias de actuación. A través de tres casos de estudio, nos aproximamos a las prácticas del siglo XXI para analizar la materialización y el proceso realizado, cayendo en cuenta a cerca de la importancia y necesidad de la participación ciudadana en estos trabajos.Adoptamos la ciudad de Barcelona como ilustración local de la problemática teórica global, tomando en consideración su evolución urbana en los ámbitos próximos a la memoria y el trabajo realizado para la articulación del arte público y el diseño urbano