Fictional encounters and real engagements: the representation of medical practice and institutions in medical TV shows

El primer episodi de E.R. (1994-2009) va ser una revolució i va obrir una nova era en la producció de drames mèdics a la televisió. Anys després, Grey's Anatomy (2005-activa), d'entre altres series, esdevingué un fenomen cultural als Estats Unís. L'èxit subseqüent d'aquest gènere televisiu està relacionat amb el tema tractat i ha donat lloc a un cert debat sobre la seva influència en les audiències. Per tal d'analitzar la interacció entre allò que es mostra a la pantalla i el punt de vista dels espectadors, hem triat alguns exemples de programes de televisió de temàtica mèdica per explorar el seu rol en la configuració de l'experiència global en relació a malalties específiques. La nostra hipòtesi és que els directors i guinistes esperen que els espectadors comparteixin i internalitzin aquestes representacions. El nostre objectiu és establir el patró cultural d'aquesta trobada (dels espectadors amb els drames mèdics televisius) i dilucidar la forma en què involucra i construieix l'experiència dels espectadors. A través de l'anàlisi de sèries produïdes als Estats Units, el Regne Unit i Espanya, arribem a la conclusió que els drames mèdics no poden ser reduïts a la condició d'entreteniment, i que el seu punt de vista etnogràfic revela perspectives d'investigació en l'esfera de la construcció dels processos de salut, malaltia i cura, i de les experiències associades, personals i col·lectives.The first episode of E.R. (1994-2009) was a revolution and opened a new era in the production of TV medical dramas. Years later, Grey’s Anatomy (2005-active), among other series, became a cultural phenomenon in the USA. The success of this TV genre is related to its subject matter and some debate has been raised concerning its influence on audiences. In order to discuss the interaction between what is displayed on the screen and the viewers’ point of view, we have chosen a few examples of TV medical shows to explore their role in the configuration of the global experience with respect to to specific illnesses. Our hypothesis is that directors and writers expect the viewers to share and embody these representations. Our aim is to map the cultural patterning of this encounter (viewers with TV medical dramas) and shed light on how it engages and constructs the experience of viewers. Through the analysis of some shows produced in the US, the UK and Spain, we conclude that medical dramas cannot be reduced to the condition of entertainment, and that their ethnographic gaze opens up suggestive research perspectives in the sphere of the construction of health, disease and care processes, and of the associated personal and collective experiences