Estudio de las creencias de una futura maestra sobre la construcción del repertorio lingüístico a través de narrativas multimodales

Narrative is a reflective practice that allows people to (re)think and to give a sense to their experiences and to understand the complexity of language teaching and learning processes. The aim is to analyse beliefs of a teacher in training about the construction of the linguistic repertoire and to look into its projection in their future teaching. The data collection is carried out through multimodal narratives, whose efficacy has been explored and confirmed as a methodological tool. The study proves that there are rooted beliefs and other beliefs that are more susceptible to be destabilized. The subject has built new interpretative frameworks about language education. The focus on proficiency in a language has been displaced by the notion of linguistic repertoire development. The reflective processes have permitted to give a sense to her experiences and to mobilize or destabilize some beliefs that will guide her future actions and behaviour in classroom.La narrativa és una pràctica reflexiva que permet (re)pensar i atribuir sentit a les experiències i comprendre la complexitat dels processos d’ensenyament i aprenentatge de llengües. L’objectiu és analitzar les creences d’una mestra en formació inicial sobre la construcció del repertori lingüístic i indagar sobre la seva projecció en les futures pràctiques docents. L’articulació de les creences es fa a partir de narratives multimodals, de les quals s’explora i verifica la seva eficàcia com a eina metodològica. L’estudi mostra que hi ha creences molt arrelades i d’altres més susceptibles de desestabilitzar. El subjecte ha construït nous marcs interpretatius sobre l’educació en llengües; així, el focus que hi havia sobre el domini d’una llengua s’ha desplaçat cap a la noció de desenvolupament del repertori lingüístic. Els processos reflexius han fet possible atribuir sentit a les seves experiències i mobilitzar i, en alguns casos, desestabilitzar creences que guiaran les seves futures actuacions a l’aula.La narrativa es una práctica reflexiva que permite (re)pensar y atribuir sentido a las experiencias y comprender la complejidad de los procesos de enseñanza y aprendizaje de lenguas. El objetivo es analizar las creencias de una maestra en formación inicial sobre la construcción del repertorio lingüístico e indagar sobre su proyección en las futuras prácticas docentes. La articulación de las creencias se lleva a cabo a partir de narrativas multimodales, de las que se explora y verifica su eficacia como herramienta metodológica. El estudio muestra que hay creencias arraigadas y otras más susceptibles de desestabilizar. El sujeto ha construido nuevos marcos interpretativos sobre la educación en lenguas: el foco que había sobre el dominio de una lengua se ha desplazado hacia la noción de desarrollo del repertorio lingüístico. Los procesos reflexivos han posibilitado atribuir sentido a sus experiencias y movilizar o desestabilizar creencias que guiarán sus futuras actuaciones en el aula