Famílies lingüísticament mixtes a Catalunya: competències, usos i autoorganització evolutiva

En aquest article, es posen de manifest els fenòmens més de tipus micro que intervenen en l'organització lingüística de les famílies lingüísticament mixtes. La majoria de les dades provenen d'entrevistes semidirigides a progenitors que tenien fills a la xarxa municipal d'escoles bressol de Barcelona. Se'n desprèn que, en aquest tipus de famílies, l'organització lingüística interna no és sempre fruit d'una decisió conscient i planificada sinó sovint també d'un procés aconscient i autoorganitzat. Pot ser també variable al llarg del temps segons els canvis produïts en l'àmbit individual o bé en l'entorn familiar i social. Una política lingüística que vulgui intervenir en una determinada situació ha de tenir en compte tots dos aspectes, el macro i el micro, per tal d'actuar al més adequadament possible en la transformació de la realitat. Tan importants, doncs, poden ser les polítiques governamentals més tradicionals com les intervencions imaginatives en el pla interaccional. Pel que fa a les llengües mitjanes, les dades mostren una tendència a utilitzar llengües més grans en la interacció amb la parella però no per això una llengua mitjana es deixa de transmetre als fills, fet rellevant, ja que tindrà una influència directa en la facilitació de competències a les noves generacions. Es presenta un enfocament teòric des del punt de vista de la perspectiva de la complexitat. Es consideren els avantatges i inconvenients de veure els processos de formació de l'organització lingüística familiar com un fenomen bottom-up o top-down, així com també la precisió i adequació del terme política lingüística familiar.In this article, phenomena involved in the linguistic organization of mixed-language families are studied. To obtain real data, semi-structured interviews have been carried out with people who have children and whose first language is different from that of their partner, i.e. who live in a mixed-language environment. The data obtained shows that family language organization is not always the result of a conscious decision but also often the result of a spontaneous self-organized process. Moreover, it may be variable over time, depending on the changes at the individual level or in the family environment. These results are relevant to language policy, as these mechanisms of interpersonal linguistic habits should be taken into account. R egarding the medium-sized languages, data shows a tendency to use a major language in interaction with a partner but this does not mean that the medium-sized language is not transmitted to children. This is an important fact because it has a direct influence on medium-sized language skills of new generations. This article also presents a theoretical approach from the standpoint of complexity. In addition, it points out the advantages and disadvantages of considering the family language organization as a “bottom-up” or “top-down” phenomenon, as well as the accuracy and appropriateness of the term family language policy