El català dels locutoris: pràctiques i ideologies lingüístiques de la migració en espais urbans castellanoparlants

Des del camp de la sociolingüística crítica de base etnogràfica, aquest estudi investiga les pràctiques i ideologies lingüístiques entorn del català d'un grup de vint persones multilingües indocumentades que, provinents de l'Àsia meridional, el nord d'Àfrica, l'Àfrica central, l'Europa de l'Est i Llatinoamèrica, organitzen les seves trajectòries de mobilitat en un locutori d'un barri castellanoparlant de l'àrea metropolitana de Barcelona. A través d'entrevistes, gravacions d'interaccions espontànies i observació participant de pràctiques comunicatives orals i escrites recollides al llarg de dos anys, s'analitzen els discursos sobre aquesta llengua que es mobilitzen en aquests espais discursius transnacionals. S'argumenta que les xarxes migratòries perceben el català com un codi sense rèdit socioeconòmic en el mercat laboral local, i com una llengua «aliena» d'ús privat ideològicament no inserida en els seus repertoris lingüístics. Tanmateix, s'observa que, a la pràctica, el català s'inscriu en el castellà globalitzat eminentment translingüístic amb què els informants fan front a la seva precarietat socioeconòmica. Es conclou que, en espais urbans on impera el castellà com a llengua franca (de variants molt flexibles alhora peninsulars i llatinoamericanes), les poblacions migrades tendeixen a legitimar els règims monolingües de les societats d'acollida. Quant a ús, però, es demostra que les xarxes transnacionals amb perspectives de reterritorialització a Catalunya s'integren en els mercats lingüístics dels barris catalans incorporant l'ús del bilingüisme en català i castellà en el seu dia a dia. Amb tot, no esdevenen nous parlants del català, en aquestes institucions alternatives de la migració encara inexplorades on la presència d'aquesta llengua és escassa.From a critical sociolinguistic ethnographic perspective, this study investigates the linguistic practices and ideologies in connection with Catalan which are mobilised by a group of 20 undocumented multilingual migrants who, born in South Asia, North and Central Africa,Eastern Europe and Latin America, organise their mobility trajectories in an “ethnic” call shop located in a Spanish-speaking neighbourhood in the Barcelona metropolitan area. By analysing interviews, naturally-occurring interactions, and oral and written communicative practices gathered by means of participant observation over two years of fieldwork, I focus on the discourses in connection with this language which circulate in these transnational discursive spaces. I argue that migrant social networks perceive Catalan as devoid of immediate socioeconomic benefits in their local labour marketplace, and as an outsider language for private use which, ideologically, does not belong to their linguistic repertoires. However, in practice, Ca- talan does indeed get inscribed within the eminently translinguistic Spanish which migrants use to cope with their socioeconomic precariousness. I conclude that, in urban spaces where global Spanish (in its highly flexible peninsular and Latin-American forms) prevails as the dominant lingua franca, migrant populations tend to legitimise the monolingual regimes established by their host societies. Concerning actual language use, though, the social networks that target re-localisation in Catalonia integrate themselves in the linguistic market of the Catalan neighbourhoods by daily bringing Catalan and Spanish bilingualism into play. However, they do not actually become new fully-fledged speakers of Catalan in these unexplored alternative institutions of migration in which the presence of this language is scarce