De la Cuina al taller de còpia (sobre l'elaboració i el consum de llibres de cuina a la tardor medieval catalana)

La transmissió manuscrita dels llibres de cuina medievals —com, en general, dels textos pràctics—presenta unes especificitats que la distingeixen d'altres tipus d'obres. La seva condició de receptaris de contingut utilitari i estrictament vinculat a la pràctica culinària va afavorir que usuaris i copistes hi intervinguessin i en manipulessin el contingut en un grau superior al que és habitual en altres tipus d'obres. Aquest fet, alhora, és parallel a un procés d'institucionalització dels materials que els componen i de diversificació dels lectors que s'hi van interessar, cosa que va afavorir que allò que en un primer moment devien ser mers apunts de cuiner, s'agrupessin en conjunts cada vegada més amplis i estructurats de receptes i s'incloguessin en volums d'una certa entitat copiats per amanuenses professionals. Aquest procés s'observa igualment en la redacció de les receptes.The transmission by manuscript of mediaeval cookery books (and all texts of a practical nature in general) reveals peculiarities that distinguish them from other kinds of works. The fact that they were practical books of recipes describing how to cook meant that users and copyists intervened and modified the content more often than was customary in other sorts of works. And this factor runs parallel to a process of institutionalization of the contents and diversification of interested readers, so that what must have been initially mere cookery notes gradually accumulated and took shape as recipes included in volumes put together by a particular institution and copied by professional scribes. This can also be seen in how the recipes are written out