L'associacionisme al segle XX: de les associacions culturals a la cultura de l'associació

No hi ha cap dubte que les profundes transformacions econòmiques, polítiques y socials són la característica principal de les nostres societats "occidentals" durant el segle XX. És doncs, un període de grans canvis que venen a definir el que coneguem com a modernitat i què, en la literatura especialitzada, trobem diferenciada entre una primera modernitat, la que es desenvolupa a partir de la revolució industrial, és a dir, durant tot el segle XIX i fins als anys 70 del segle XX, i una segona modernitat o globalització1 , que es produeix a partir de la revolució informàtica i que està caracteritzada, a més a més, per la celeritat dels canvis constants en aquestes societats. En aquest article ens interessa subratllar, precisament, un dels aspectes més significatius, encara que sovint soterrat, dels canvis socials ocorreguts al si de les nostres societats durant el segle passat: l'emergència de les associacions. També aquestes, com a agents històrics que són, han estat protagonistes de profunds canvis en la seua composició, els seus objectius i les accions desenvolupades al llarg del segle, a l'hora que han protagonitzat bona part dels canvis socials abans esmentats. A continuació realitzarem un breu repàs històric de les característiques principals de les diferents associacions existents al territori valencià durant el segle XX. Aquest marc general ens permet destacar el paper realitzat per un tipus d'associació específic, les culturals, entre les que s'inclou un amplia i heterogènia gamma de les mateixes, de les que tractarem de donar compte en aquest article